Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia a Igualada ***

La infraestructura museística igualadina, impulsada des d’un principi pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), ocupa l’antic complex fabril de Cal Boyer, també anomenat Vapor Nou, que consta de dues naus rectangulars paral·leles.

A la nau nova, a la planta baixa trobem, a més d’una sala d’exposicions i un auditori, la secció monogràfica L’home i l’aigua, dedicada a explicar aquest fluid, la seva distribució a la Terra, els mecanismes emprats al llarg dels temps per tal de treure’n rendiment (elevació, transport, distribució...), el seu ús a la llar, el seu aprofitament econòmic... La planta superior està destinada a acollir la secció de síntesi comarcal on s’explicarà el medi físic (formació geològica, clima i paissatge, flora i fauna, paleontologia...) i el medi humà o el poblament, des de la prehistòria fins l’edat contemporània, amb especial atenció al sector tèxtil.
La nau vella, destinada íntegrament a acollir la secció monogràfica de la pell , a la part inferior mostra la mecanització del processos de la pell a partir del segle XIX, i a la part superior s’explica la pell i la seva procedència, l’assaonament de la pell i les seves aplicacions.

Forma part també d’aquest complex museístic l’antiga adoberia de Cal Granotes , situada al final de la baixada de la Unió, a frec de rec, en l’únic sector en què aquesta conducció d’aigua, que té el seu origen al segle XII i que ha impulsat la indústria igualadina durant segles, conserva la seva fesomia original. Cal Granotes, una adoberia del segle XVIII, conserva la seva distribució primitiva, permetent mostrar el processos preindustrials de l’adob de la pell (sistema de cosir els cuirs, sistema marroquí antic i sistema marroquí modern). En aquest espai s’hi programa mensualment una visita teatralitzada, pensada per a tots els públics, que vol fer conèixer la tradició dels antics blanquers des d’una experiència diferent, explicant les anècdotes i els secrets de les antigues adoberies i d’una manera de treballar i de viure molt especial.
Les dues naus rectangulars paral·leles que integren el Museu, de dos pisos, foren construïdes els anys 1897 i 1910-1920, i estan sostingudes per fileres de columnes de ferro colat i teulada a dues vessants amb encavallada de fusta. Entre ambdues naus, al capdavall del recinte hi trobem una xemeneia circular per l’expulsió de fums procedents de la combustió que generava la força motriu de la fàbrica a través d’una màquina de vapor, instal·lada a l’extrem meridional de la nau vella -la nau nova funcionava ja amb electricitat.

Tot el recinte de cal Boyer com a seu del Museu i l’adoberia setcentista de cal Granotes fou restaurat seguint les directrius de P. Puig, l’any 1990.