1. Claustre i Espai Oliba a la Seu de Manresa ***

Encara que la ciutat i l'església de Manresa ja són esmentades al segle IX, l'origen del que són avui cal buscar-lo en l'any 1020. El 15 de juliol d'aquell any, gairebé dues dècades després de la destrucció de la ciutat, la comtessa Ermessenda i el bisbe Oliba restablien les possessions de Santa Maria de Manresa dins un terme que abastava una sèrie d'esglésies de la rodalia. D'aquesta manera asseguraven els mitjans per al sosteniment d'una comunitat de canonges i, més endavant, per a la construcció d'un nou temple romànic a tocar del castell comtal del Puig Cardener. A redós seu es va anar consolidant el nucli urbà.

Aquest espai, popularment conegut com «el claustre romànic de la Seu», conté importants testimonis d'aquell renaixement engegat ara fa mil anys. Els quatre grans arcs de mig punt del nivell inferior, fets amb carreuons menuts, poden datar del mateix segle xi. Les quatre arcades superiors són més petites però més elaborades, amb arcs de carreus més grans i ben escairats, parelles de columnes i capitells esculpits amb motius vegetals simples. Segurament van ser erigides al segle XII i ens indiquen que el nivell del sòl de l'església i la canònica romàniques era molt semblant a l'actual.

El claustre presenta una planta rectangular capçada per un absis poligonal i coberta amb una cúpula. Està inspirat en el classicisme, de planta quadrangular, format per galeries compostes per arcs de mig punt, amb pilars i mènsules de pedra, essent les voltes de maó pla amb arestes; i el pòrtic romànic o galeries sobreposades que resten de les antigues dependències del monestir canonical adjunt a l’església, corresponents al segle XI. A les galeries inferiors s’hi obren respectivament tres i dues arcades. La que està a ponent fa de suport d’un pòrtic més curt compost per quatre arcs de mig punt, que recolzen sobre dobles columnes amb àbac compartit. Els capitells presenten una decoració geomètricovegetal molt esquemàtica.