4. La senyora primavera (I)

Romanç titolat "A una ingrata. Aquest fragment correspon a un poema més extens que tot i semblar un cant elogiós a la primavera, té com a tema central el desengany que sent el poeta en un moment que, tot i l’alegria del canvi d’estació i l’esclat de vida que representa la primavera, ell se sent trist en no veure correspost el seu amor. Sense satisfer el desig, el seu hivern durarà mil anys. D’aquí el títol “A una ingrata”.

La senyora Primavera
de bodes sens dubte està,
que de color d’esmeralda
ha donat librea* als camps.
Los camins que la guarneixen,
de colors diferenciats
que per dos mil parts se cusen,
pareixen los passamans**.
Vestida es mira la Terra
i mil alegries fa,
que la roba nova al pobre
lo fa estar regocijat.
En la blanca calavera
l’Hivern rigorós deixà
a l’Alba, que ja se’ns mostra
de color verd i blanc.
I en esta alegre mudança***
tan pròdiga i lliberal,
no hi ha font que no murmure
ni aucell que no pas lo cant:
Tots donen l’enhorabona
A la que han tant esperat;
sinó jo****, que en mes desditxes
passo un hivern de mil anys.

*ha donat librea als camps: ha vestit de manera elegant els camps, els ha mudat.
**passamans: teixits i guarniments que serveixen per adornar mobles i vestits.
***alegre mudança: el pas del fred de l’hivern a l’esclat de la primavera.
****sinó jo: menys jo.

LES VEUS DEL RECTOR DE VALLFOGONA DE RIUCORB, ESCOLTA-LES!