5. Dolmen dels Estanys I de la Jonquera ***

El dolmen dels Estanys I correspon al tipus de dolmen simple amb cambra rectangular curta i accés per vestíbul/pou, tipologia que s’emmarca a la darrera fase dels sepulcres megalítics de l’Alt Empordà/Rosselló amb una cronologia de la segona meitat del III mil·lenni aC. Presenta la capçalera orientada al nord-est.

Aquest megàlit, descobert l’any 1979 per Valentí Cullell, va ser excavat l’any 1982 per Roser Vilardell.  Els materials recuperats en el transcurs de l’excavació es redueixen a tan sols uns pocs fragments de ceràmica a mà sense forma. L’any 1996 Pere Gay, Enric Carreras i Josep Tarrús, membres del GESEART, van coordinar la restauració.

La cambra presenta unes dimensions de 1,5 m de llarg, 1,3 m d'ample i 1 m d'altura màxima. Les mides de l’accés a la cambra serien de 0,9 m de llarg, 1 m d'ample i 0,7 m d'altura. El túmul, amb una altura màxima conservada de 90 cm, és de tipus circular, de terra i blocs de granit o quars.

Presenta dues plataformes ben definides. La primera, d’entre 4,5 i 5,5 m de diàmetre, és concèntrica a la cambra i delimitada per un anell de lloses clavades (4 visibles). La segona plataforma, d’entre 11 i 12 m de diàmetre, té un anell de contenció de grans blocs ajaguts (possible base d'un mur de pedra seca).

Les lloses eren totes de granit. La cambra era formada per 3 lloses i una de tancament fixa, no conservant-se cap llosa de porta. La llosa de coberta, que estava partida per la meitat, era ovalada i devia desbordar per la capçalera. L’accés a la cambra era format per 2 lloses i una paret de pedra seca, sense indicis d’una possible coberta de l'accés.