A.- Església parroquial de Sant Pere de Figueres

La primera menció de l’església parroquial de Sant Pere és de l’any 1020 i al seu voltant s'hi va bastir el nucli medieval de Figueres. Probablement es va construir sobre una primitiva església paleocristiana. Del temple romànic inicial (segles X-XI), en queden restes dels murs de la cara nord amb una espitllera a l'esquerra de la nau, al peu del campanar. El segle XIV s'aixecà, sobre l'edifici romànic, el temple gòtic. Aquest nou edifici arribava fins a l'actual creuer i era d'una sola nau amb voltes de creueria i contraforts, sense creuer ni girola.

Es un edifici religiós d'origen gòtic. La façana és molt simple amb rosassa i timpà contemporani. Del temple gòtic original es conserva la nau amb les voltes de creueria i els contraforts, entre els quals s’obren les capelles. Té un cimbori octogonal i un campanar reconstruït tipus fortificació, l'absis principal i dos laterals, un dels quals és el sagrari i l'altre, sagristia. En el lateral exterior dret hi ha un pòrtic amb tres arcs apuntats, de factura posterior. La il·luminació natural s'aconsegueix per dues rosasses en els braços del creuer, i la de la nau; i pels vitralls de l'absis central.

El 1578 es va reconstruir la façana, d'estil neoclàssic, on destaca un gran ull de bou que dona llum a tota la nau. Posteriorment el temple ha sofert nombroses ampliacions (al 1678 es començà la capella dels Dolors, al costat nord) i modificacions. El segle XVIII l'antiga capçalera gòtica fou substituïda per un creuer i un absis poligonal. L'any 1895 es va construir la cúpula segons un projecte de l'arquitecte Josep Azemar i Pont.

Durant la Guerra Civil espanyola l'església patí importants destrosses. L'any 1941 Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria Sagarra, de Barcelona, varen fer el projecte per la restauració del temple. Entre 1941 i 1948 es va reconstruir amb carreus de pedra, el creuer coronat pel cimbori octogonal, seguint l'estil gòtic de l'antiga nau, aconseguint així un conjunt unificat, sobri i monumental.

En una de les naus laterals, la dedicada a Santa Úrsula i les Onze Mil Verges, que dona accés al campanar, es troba l’obra “Agnus Dei – El meu nom és salvador” de l’artista gironina Duaita Prats, col·locada el 2020 en motiu del mil·lenari de tant significatiu temple. El monument commemoratiu de l’efemèride vincula la figura del geni figuerenc Salvador Dalí amb l’església on va ser batejat (alfa) i on es celebrà el seu funeral (omega).