Ajuntament, antiga casa forta del Despujol a les Masies de Voltregà

Jordi Nogué Tuneu en el seu treball de final de grau d’Enginyeria Agroambiental i del Paistage, ens informa que “La Casa Forta del Despujol, o Cal Marquès com es coneixia popularment, és l’edifici principal i l’element més destacable de la finca. Amb un ús originalment defensiu, d’aquí que se l’anomeni “Casa forta”, es tracta d’un antic mas que va conservar el llinatge de Despujol des del 1180, i va ser reedificat i ampliat a partir deprincipis del segle XVII. És un edifici d’estil modern i contemporani que es troba en perfecte  estat  i conserva encara l’aire senyorial de l’aristocràcia catalana dels segles XVIII, XIX i XX.

Es tracta d’una casa residencial de planta  quadrada  coberta  totalment  de  pedra i  portal  de llinda  rectangular,  amb  la  façana  principal  encarada  cap  al  nord,  que  consta  de  planta  baixa,  dos  pisos  i  golfes. 

A  la  casa  s’hi adossa una torre de planta quadrada coberta a quatre aigües, amb un gran escut d’armes a nivell del segon pis. Al centre de l’edificació, a nivell del primer pis, s’hi obren dos balcons d’arc de mig punt amb un escut de la família al centre.

A la façana oest destaquen quatre finestrals de mig punt, un altre escut d’armes –on es representa un pujol, la flor de lis i un casc-  i unes finestres geminades amb  una  columneta. En els últims segles, aquesta casa s’utilitzava com a residència de descans durant l’estiu.”

Curiositats

El Marquès de Palmerola va ser un títol nobiliari català esdevingut al segle XVIII que es va anar succeint fins a 8 vegades entre ciutadans honrats i ennoblits del  llinatge  troncal  dels  Despujol.  Els  títols  acumulats  són:  Marquès  de  Palmerola,  Marquès  de Callús, comte de Fonollar,  baró  de  Montdar i comte  de Villalba.

Tots els Marquesos de Palmerola van obtenir alts càrrecs polítics i de gran poder econòmic dins l’estat, la monarquia, el govern i l’exèrcit espanyol, però cal destacar el paper de Eulogi Despujol i Dusay, IV Marquès de Palmerola, nomenat capità general de Puerto Rico i diputat general del districte porto-riqueny d’Aguadilla entre 1883 i 1889  i governador  general  de  Filipines al 1891.