Ajuntament d'Horta de Sant Joan ***

L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan és un conjunt d'estil renaixentista format per dos edificis contigus formant un angle i units per un cos que a la planta baixa defineix un porxo. Aquest porxo està format per arcs de mig punt sobre columnes i pilastres de tipologia diferent. La façana presenta els elements ordenats. Els dos pisos superiors són separats per cornises motllurades.

El primer pis té finestres de llinda i brancals motllurats i una pintura mural al fresc al mig emmarcada per una motllura. Al pis superior hi ha una galeria correguda de finestres més petites i d'arc de mig punt. La cornisa és conformada per lloses de pedra tot formant motllures esglaonades coronades per gàrgoles. L'interior és tot reformat. 

A la pintura al fresc que presideix la façana de l’Ajuntament i que ha estat restaurada s’observa coronant l’escena un àngel trompeter anunciant el bon desig que es desenvolupa dessota. Un clipeus amb corona reial conté l’efígie del monarca Ferran VII. El clipeus, que reposa damunt d’un lleó -símbol del coratge, la noblesa, la reialesa, la força, la majestuositat i el valor- amb dues globus esfèrics sota les seves urpes -símbol del matrimoni reial o de dos mons: Espanya i Horta de Sant Joan (els seus vassalls)-, es sostingut per dos soldats en posició mig girada.

Als peus del soldat de l’esquerra, armat amb espasa, hi ha l’escut d’Espanya i als peus del soldat de la dreta, sense armes, l’escut de la població d’Horta de Sant Joan amb una figuera. Entre les cames d’ambdós soldats i els escuts, en una cartel·la hi ha una expressió de lleialtat i bons desigs cap al monarca que diu: “VIVA FERNANDO VII / MONARCA AMADO / QUE MIL Y MIL AÑOS  / VEA SU ENLACE / AFORTUNADO”.

En el context històric aquesta frase reflectia el recolzament d’alguns sectors de la població a la monarquia absoluta i a la figura del rei, especialment després del seu retorn al tron d’Espanya el 1814 després de la Guerra del Francès. “Enlace afortunado” fa referència al seu matrimoni i a l’esperança d’una descendència que assegurés la continuïtat de la dinastia borbònica.