Al segon pilar, a la dreta, es conserva una pedra incrustada amb diverses inscripcions que poden datar-se a l’entorn del primer romànic, al segle X, que sembla fan referència a l’esperit dels Salms.
A l’interior també cal destacar testimonis de les pintures murals al fresc que cobrien tot l’absis major i que representen escenes de la vida i martiri de sant Llorenç.
És molt significativa la cúpula de base el·líptica , damunt de trompes, que fou enguixada i pintada a l’entorn del segle XIX, per artistes de la família local dels Maura; a l’exterior encara es conserven testimonis de la base octogonal del cimbori que ocupava aquest espai en el decurs del període romànic, a l’entorn del segle XI.
Al segle XVI també es van construir les dues capelles que trobem a la banda dreta de l’edifici. Ambdues estan decorades amb portalades de guix; destaca la capella que acull el retaule del Sant Esperit, la qual està decorada amb pintures amb motius musicals del XVII que fan referència al benefici de l’organista de l’església.
Cal fer menció especial també de l’orgue , documentat ja l’any 1593. Es va modificar notablement al segle XIX, concretament l’any 1833, a càrrec del constructor francès Onorando Grinda i Ramon Piqué : "Fecit per Onoranto Grinda nativo de Nizza organero regio de S.M. el Re de Sardegna in compagnia de mi fillo Ramón Riquié o Puqué nativo de Callá en St. Lorenzo alli primo maggio 1839. GRINDA ”. Disposa de més de 2.000 tubs, i amb els tres teclats i el pedal comptabilitzen un total de 34 jocs, configurant un dels orgues històrics més ben conservats de Catalunya en l’actualitat. Es va buidar un dels pilar per fer-hi una escala, fet que va provocar una important esquerda a la volta de la nau principal. L’any 2004 l’orgue es va restaurar de les destrosses que va patir en el decurs de la guerra civil (els tubs d’estany de es feien servir per fer encenedors).
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
