Ermita romànica de Sant Bernabé
Aquesta església romànica apareix a la documentació des de l’any 1110. L’any 1337 era donada d’aquesta capella una dona de nom Maria dedicada al manteniment de l’ermita i al conreu de les terres a ella adscrites. A finals del segle XVII, inicis del XVIII, fruit del creixement econòmic del moment, l’ermita va patir importants reformes com la construcció d’un cor a la banda de ponent. El 1954 la capella fou restaurada pel seu propietari, Joan Ferran Cañellas. El 13 de juny d’aquest any fou beneïda l’ermita i una imatge de sant Bernabé, obra de l’escultor Bohigas.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, ampliada a llevant amb un absis semicircular. Si bé la nau és coberta amb una volta de mig punt enguixada, el sostre de l’absis és una volta de pedra d’un quart d’esfera. S’hi accedeix per una porta adovellada, de construcció moderna, a la banda de ponent. Les obertures a l’exterior es complementen a l’absis, amb una finestra de doble esqueixada. Possiblement la porta primitiva, actualment tapiada, es trobava al nord, on es conserven encara les dovelles de carreus d’arenisca molt degradats. A la banda de ponent s’aixeca un petit campanar d’espadanya de construcció moderna.
Capella de Sant Sebastià
Sant Sebastià, és conjuntament amb Sant Pere Màrtir, són el co-patrons d’Òdena. La seva devoció al nostre poble cal centrar-la cap a final del segle XIV i inici del XV, tot i que trobem notícies anteriors que corresponen a l’evacuació d’un alou situat al terme del castell d’Òdena, al lloc conegut com Rigat, on hi havia l’església en honor a Sant Sebastià. Fou en aquest període del romànic quan es va construir la primera capella, que posteriorment fou totalment reformada a final del segle XVII, concretament l’any 1690. Uns anys abans, el 1685, quan el bisbe Pascual de Vic visità la parròquia d’Òdena no l’esmenta com a capella del terme, per la qual cosa es pot suposar que l’ermita romànica devia estar sense culte.
Segons Xavier Jorba: "Algunes de les capelles tenien establert un donat que treballava les terres que envoltaven l'ermita a canvi del pagament d'uns censos anuals als obrers de la parròquia. Els donats de la capella de Sant Sebastià seran protagonistes de diferents bandositats durant el segle XVI. En una visita pastoral de l'any 1593 es descriu que la capella disposava de tres altars, i l'any 1731, el visitador demana posar una creu i prohibeix fer missa als altars del costat del major fins que no siguin adobades les pintures dels quadres".
Fins al segle XIX en aquell indret es va celebrar la Fira d’Òdena, per la diada del titular Sant Sebastià. El 21 de desembre de 1879 la fira es va traslladar al nucli d’Òdena, concretament a la Plaça de la Constitució -davant de l’antic Ajuntament i de l’església del castell-. Des de 1984 la fira va rebre la denominació de Fira dels Torrons, recordant com el firaires aprofitaven aquestes dates per acabar de vendre els torrons sobrants de Nadal. Actualment la fira porta de nou el nom de Fira de Sant Sebastià, juntament amb el de la Fira de la Baronia d'Òdena.
Ermita de Sant Pere de les Botges, Sant Pere de les Cadenes o Sant Pere de l'Arboçar
D’aquesta església situada prop del mas de cal Caire, únicament es conserven els basament de l’edifici d’una única nau capçada a llevant per un absis semicircular. Edifici construït entre els segles XI i XII . D'aquesta ermita situada a l'altiplà de Cal Caire, entre els masos Arlomba, Puigbufer i Maioles, les visites pastorals no en parlen. La situació geogràfica justificava aquesta manca de visites.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
