Antic molí i fàbrica d'Alfarràs

La història d’Alfarràs està molt lligada a l’aigua. Quan Ermengol VI d’Urgell conquerí aquestes terres, Alfarràs era una petita caserna amb un molí fariner vora la sèquia que baixava del congost de Pinyana. Ramon Berenguer IV atorgà un privilegi als pobladors d’Alfarràs i Andaní sobre la possessió de la sèquia de Pinyana al pas pels seus termes. Els veïns d’Alfarràs i Andaní el 1216 establiren un conveni amb la ciutat de Lleida per a la conservació de la sèquia, reconeixent ambdós pobles l’autoritat i domini de Lleida.

El segle XIV el monestir de Sant Hilari de Lleida adquirí el senyoriu d’Alfarràs i Andaní, que a finals del mateix segle per necessitats econòmiques es veiè obligat a vendre l’antic molí d’Alfarràs a la Paeria de Lleida. Fou la Paeria de Lleida qui al segle XV portà a terme reformes al molí que ha perviscut fins els nostres dies al nucli antic de la població.

Alfarràs utilitzà també la sèquia per a la instal·lació de fàbriques de filats; així el 1897 el marquès d’Alfarràs va construir les fàbriques de filatures Viladés i Casals, llogades en un principi i que el 1919 es van vendre juntament amb les turbines. Aquests establiments fabrils han marcat la vida d’Alfarràs.