Balneari de la Puda de Castellolí

El balneari de la Puda de Castellolí –a 391 m sobre el nivell del mar a la vall de sant Feliu-, conegut també com la Puda de Francolí pel seu propietari Josep Francolí, representa un clar exponent dels nous costums de la burgesia catalana vuit-centista emergent a la fi de l’Antic Règim, associada culturalment a la Renaixença. El conjunt és format per tres cossos adossats centrats en un jardí, de clara línia neoclàssica. La característica constructiva més destacable, juntament amb la gran escalinata d’accés, la constitueixen les obertures d’arc de mig punt de l’edifici de la dreta formant galeries porxades. Segons un opuscle publicitari l’establiment estava compost per una sala de descans, el conjunt d’habitacions amb les banyeres corresponents de marbre de Carrara treballades amb tot de luxe, un jardí, una pintoresca font d’aigües sulfhídricosalines, una altra d’aigua potable i la casa del majordom. El balneari explotava una deu d’aigües medicinals sulfuroses, de naturalesa pudenta, fet que li proporcionà el nom de Puda. 

El balneari té adossat un santuari marià del segle XVIII, d’estil neoclàssic, dedicat a la Mare de Déu del Remei, compost per un cos d’edifici d’una sola nau amb campanar de torre.