Barri del Pedró i Eixample de Palamós

Dues són les construccions més significatives de l’anomenat Barri del Pedró i Eixample de Palamós, l’antic Convent del Agustins i la Capella del Carme.

Antic Convent dels Agustins
El primer convent dels agustins de Palamós, de la segona meitat del segle XVI va patir els estralls del setge de les tropes franceses, essent enderrocat el 1695. A partir  de 1724 els agustins van començar la construcció d’un nou convent i església sobre les ruïnes de l’anterior (segon convent) però el 1741 les obres es van aturar i els murs que s’havien aixecat es van utilitzar per bastir una caserna. El 1742 els fou cedit el terreny de l’hospital per poder aixecar el nou convent (tercer convent ). El 1772 es posava la primera pedra de la nova església, que possiblement ja era acabada el 1791.

Ja al segle XIX, el convent fou víctima de nous infortunis: entre el 1809 i 1814 els frares es van veure obligats a abandonar-lo a causa de l’ocupació del lloc per les tropes franceses. Altra vegada, entre el 1821 i 1823 foren expulsats del seu establiment, adaptant-lo com a caserna. El 1835 la comunitat era de sis frares, que van abandonar el lloc de manera definitiva. Finalment el lloc va passar a mans municipals i s’hi va establir una escola fins que el 1848 fou arrendat per instal·lar-hi la fàbrica de suro «El Convento». El 1991 es va enderrocar i ara s’han recuperat alguns elements del monestir en un parc situat al lloc de l'establiment.

Capella del Carme

La capella de la Mare de Déu del Carme és una antiga església neoclàssica que des de 2015 acull un espai dedicat a la divulgació del patrimoni local, gestionat pel Museu de la Pesca. El 1761 mossèn Miquel Costa llegà la seva casa i uns terrenys per bastir un hospital i una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, que s’inaugurà el 1768. Es tracta d’un edifici d'una sola nau amb capelles laterals i absis rectangular amb cambril. Els trams estan dividits per pilastres amb capitell de guix en bon estat. Una grossa motllura recorre el perímetre i a la part alta s'obren les petites finestres. La coberta és de volta de canó d'arestes. La portalada de pedra del frontis consta de dues pilastres que emmarquen l'entrada i sostenen un frontó partit amb una fornícula. Al capdamunt hi ha un ull de bou. La teulada a dues vessants està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol arc.

L'any 1938 l’edifici fou cremat. Actualment només ens resta la capella de l'antic hospital. El 1983 s'inicià una polèmica referent a l'ús a que s'ha de destinar l'espai. No havent-se dut cap de les propostes i després de servir com a magatzem municipal va ser convertida en espai d'art i patrimoni (2015), amb dues vessants. Una dedicada a les activitats de divulgació del patrimoni local (Centre d'interpretació del patrimoni) i una altra que recupera l'obra del pintor Ezequiel Torroella i Mató (Espai d'Art Ezequiel Torroella) un dels artistes palamosins que més assíduament han tractat el paisatge i els racons característics de la ciutat i el seu entorn. També s'hi exposa la imatge de la Mare de Déu de Gràcia (segle XVIII) que havia presidit la façana de la desapareguda església del mateix nom (segon convent dels agustins) i que des del 1982 havia estat posada a la façana de l'església parroquial de Santa Maria.