Ca la Malena / Ca l'Agustina de Masllorenç

El dia 13 d’agost de 1793, Pau Serramià Pier va contraure matrimoni amb Teresa Güell Vives i aquesta darrera, el dia 26 de setembre de 1813, havent quedat vídua, es va casar amb Joan Urgell Nin d’Albinyana on van establir la seva residència.

El dia 4 de març de 1852, un fill d’aquest darrer matrimoni, Joan Urgell Serramià,  davant del notari Miquel Ribas del Vendrell, va vendre aquesta casa a Joan Batet Ferrer, mestres de cases, natural i veí de Masllorenç. Aquell mateix dia, el venedor va liquidar els drets hereditaris dels fills del primer matrimoni de la mare.

En aquell document, l’immoble hi consta descrit com una casa d’un pis ubicat al carrer de la Juncosa que confinava a l’est i al nord amb el carrer, a sud, amb Marià Cabet i a l’oest amb N. Sagalà. La posseïa franca per la Hisenda Nacional, abans per la Comanda de Malta.

El comprador deuria arranjar l’edifici per poder-hi establir la seva residència quan es casés i així ho fan constar en els Capítols Matrimonials que un any més tard, el dia 17 de gener de 1853, va signar davant del notari Miquel Garriga de Valls, arran del seu matrimoni projectat amb Magdalena Arandes Carbonell, donzella, natural i veïna de Masllorenç, filla de Josep Arandes, mestre de primera instrucció de la població, i Magdalena Carbonell.

Del diminutiu del nom d’aquesta darrera, l’immoble va adquirir el primer renom que s’ha pogut documentar.

El dia 21 de gener de 1884, el fill gran d’aquest matrimoni, Josep Batet Arandes, es va casar amb Julita Llop Martí i deurien establir la seva residència en aquest immoble com també ho va fer la germana petita del contraent, Elena Batet Arandes, quan es va casar amb Isidre Galofré Guivernau de Rodonyà el dia 7 d’abril de 1894.

Posteriorment,  el dia 12 d’octubre de 1898, el primer matrimoni va adquirir la casa del C/ De l’Església, núm. 8 de Masllorenç on el marit hi va obrir el seu taller de sabater i hi van traslladar el seu domicili durant uns anys.

El dia 11 de maig de 1901, va morir el pare i el dia 3 de gener de 1901,  la mare.

Arran de les disposicions que aquests havien fet en els seus Capítols Matrimonials, per resolució del Jutge de Pau de Masllorenç del dia 21 de desembre de 1903, el fill gran del matrimoni, Josep Batet Arandes, va ser nomenat el seu hereu i va atorgar escriptura d’inventari dels bens del seu pare davant del notari Victorino Santamaria Tous del Vendrell el dia 27 de desembre de 1903, en el qual, entre els béns heretats hi consta aquesta casa descrita com edifici de planta baixa, pis i golfa amb adreça al C/ Sant Ramon, núm. 19 de Masllorenç, confinant a la dreta amb Marià Calbet Serramià, a l’esquerra amb una travessia, al darrera amb Joan Sagalà i al davant amb el carrer.

En aquest immoble, el dia 26 de gener de 1906, hi va morir l’esposa d’aquest hereu sense deixar descendència i ell va contraure unes segones núpcies amb Josefa López Touriñan, natural de Piñor (Ourense).

El dia 27 de gener de 1911, el marit va morir a Barcelona on havia traslladat la seva residència i arran del testament que havia atorgat el dia 6 de setembre de 1909, davant del notari Victorino Santamaria Tous del Vendrell, la seva vídua, de 26 anys, va quedar hereva dels seus béns.

El dia 1 de gener de 1918, davant del notari Victorino Santamaria Tous del Vendrell, aquesta, assistida del seu marit, Ramon Brandoris Lareu, van vendre aquesta casa a Ramon Nin Mas i Agustina Cendrós Miquel de Masllorenç.

En aquest document, hi consta la mateixa descripció que l’any 1903 llevat del confí on en aquell hi havia la casa de Marià Calbet Serramià i ara, diu que fa tomb amb el carrer perquè aquell edifici ja s’havia enderrocat.

Els compradors havien contret matrimoni el dia 27 de novembre de 1900, van establir la seva residència al C/ Sant Rafel i posteriorment, al C/ Sant Llorenç de Masllorenç fins que amb l’adquisició d’aquest immoble hi van traslladar el seu domicili familiar.

Llavors, la casa es va passar a identificar amb el renom del nom de l’esposa amb el qual encara el coneixen molts veïns.

Aquest matrimoni va morir sense atorgar testament.

El dia 11 de gener de 1960, davant del notari Josep Uriarte Berasategui del Vendrell, els hereus ab-intestat d’aquest matrimoni van renunciar a l’herència a favor del fill petit d’aquell matrimoni, Josep Nin Cendrós.

Aquest, el dia 4 de gener de 1951, havia contret matrimoni amb Maria Cendra Segú de Masllorenç i van establir la seva residència a Sant Pere de Ribes on van obrir una pastisseria que amb els anys es va passar a dir Serrarols Nin i va adquirir prestigi per la seva elaboració artesanal.

El nou propietari va morir el dia 25 d’octubre de 1969 sense haver atorgat testament i el dia 20 de desembre de 1995, davant del notari German Maria León Pina de Sant Pere de Ribes, els seus dos fills, Maria Joana i Raimon Nin Cendra, es van adjudicar la plena propietat de la meitat d’aquest immoble i la nuda propietat de l’altra meitat de la qual la seva mare en va adquirir l’usdefruit.

El dia 30 de maig de 1996, davant del notari Jesús J. Royo Zurita Muñoz de Tarragona, tots tres van vendre aquesta casa a Emilio Torres German i Neus Sabaté Martínez.

Aquests van portar a terme unes obres de rehabilitació de l’edifici i hi van establir el seu domicili familiar.

El dia 27 d’abril de 2023, davant del notari Miguel Martínez-Echevarria Ozámiz del Vendrell, l’immoble va ser adquirit per Abdelhamid Drissi i hi va traslladar el domicili de la seva família.