Ca l'Anton Oriol / Cal Generó / Cal Joanito-Benvinguda / Cal Celma de Masllorenç

El dia 9 de gener de 1748, Pau Vidal Soler de Rodonyà va contraure matrimoni amb Paula Martí de Masllorenç.

La descendència d’un fill d’aquest matrimoni, de nom Josep, ha arribat fins als nostres dies a la casa identificada amb el renom de cal Pepo.

Un altre fill d’aquell matrimoni, de nom Marià, mestre de cases, el dia 6 d’octubre de 1792, es va casar amb Teresa Ferre Baiges de Masllorenç i el seu fill, Joan Vidal Farré, el dia 3 febrer de 1818, ho va fer amb Maria Palau Canela de cal Palau de Masllorenç.

Arran d’aquest darrer matrimoni, el dia 5 de novembre de 1818, els contraents van atorgar Capítols Matrimonials davant del notari Josep Antoni Cortés Oliver de Valls en els quals, els pares del marit li van fer donació universal dels seus béns i entre aquests hi hauria aquesta casa.

Així consta en els Capítols Matrimonials signats davant del notari Francesc Xavier Calbó del Vendrell el dia 29 d’octubre de 1865, arran de les esposalles projectades entre el fill d’aquest matrimoni, Joan Vidal Palau, i Rosa Batet Serramià de cal Perutxo de Masllorenç, on els pares del contraent li fan donació d’aquest immoble.

El pare era propietari d’aquesta casa i de la del costat dret, assenyalada actualment amb el número 9, que deuria donar al seu fill Marià Vidal Palau.

En aquells Capítols Matrimonials aquesta casa hi apareix assenyalada amb el número 7 del carrer del Rosari, de 42 pams d’amplada per 24 de fons, composta de plata baixa i dos pisos que confinava a la dreta (nord) amb una altra casa dels donadors, a l’esquerra (sud) amb Rosa Gibert de Bonastre, al darrera (est) amb Josep Maria Magriña i al davant (oest) amb el carrer.

El matrimoni Vidal – Batet van tenir un únic fill que li van posar el nom d’Anton. La mare va morir 22 de maig de 1892 i el 14 de desembre de 1893, el pare i el fill es van casar amb Rosa Ferrerons Puig (de ca la Flores) i Francisca Bailach Ferrerons, mare i filla, la primera vídua i la segon filla del picapedrer Josep Bailach Subirats. Els pares van tenir un fill que li van posar el nom d’Àngel; en canvi els fills, no van tenir descendència.

El dia 2 de desembre de 1909, va morir el pare, Joan Vidal Palau, havent fet testament davant del rector de Masllorenç el dia 25 de novembre de 1909 en el qual va nomenar hereu al fill del seu primer matrimoni Anton Vidal Batet i en l’escriptura de relació de béns heretats del seu pare que va atorgar davant del notari Victorino Santamaria Tous del Vendrell el dia 11 de setembre de 1918, hi consta aquesta casa.

Aquell mateix dia i davant d’aquell mateix notari, aquest hereu va signar escriptura de permuta amb Josep Jané Cendra de Masllorenç al qual li va donar aquesta casa a canvi de l’immoble actualment assenyalat amb el número 15 del carrer Sant Antoni de Masllorenç que aquell havia rebut com a donació de la seva mare i el seu germà, Joan Jané Cendra, aquell mateix dia davant del mateix notari i de 136 ptes.

El dia 5 d’abril de 1919, el nou propietari d’aquesta casa va contraure matrimoni amb Assumpció Batet Carbonell de ca la Tona de Masllorenç i van establir la seva residència en aquest immoble.

En aquella època es té constància que la casa era coneguda amb el renom de ca l’Anton Oriol però arran del canvi d’estadants es va passar a identificar amb el renom de cal Generó fent referència a la casa mare d’on era fill el marit.

El dia 12 de maig de 1942, aquesta família va comprar l’actual imatge de Sant Isidre que es venera a l’església parroquial de Sant Ramon de Penyafort de Masllorenç en el marc del procés de restitució dels danys que el temple havia patit durant la Guerra Civil Espanyola. El dia de la seva benedicció, segurament el dia 15 d’aquell mateix mes amb motiu de l’onomàstica d’aquell sant, es va fer una professó pels carrers. Per via oral, s’ha transmès l’anècdota que just quan la comitiva passava pel davant d’aqueta casa, va començar a ploviscar i es va entrar la imatge a dins perquè no es mullés.

El dia 30 de gener de 1959, davant del notari Manuel Crehuet Julià de Torredembarra, actuant en substitució del notari del Vendrell Josep Uriarte Berasategui, Josep Jané Cendra va vendre aquest immoble a Josep Cendra Papiol i a la seva mare Benvinguda Papiol Jané, els quals hi va traslladar el seu domicili des del C/ Sant Llorenç, núm. 17 on vivien i la cas es va passar a identificar amb el renom de cal Juanito, fent referència al diminutiu del nom del pare i l’espòs, respectivament, Joan Cendra Magriña, amb el qual es coneixia la casa on havien residit fins aquell moment. També n’hi havia que l’anomenaven com a ca la Benvinguda amb clara referència al nom de la propietària.

El dia 17 de maig de 2000, a la notaria de la Sra. Argentina Jara Rodenes del Vendrell, Josep Cendra Papiol com a propietari de la meitat i co-propietari de l’altra meitat juntament amb el seu nebot, Joan Maria Cendra Saperas, per herència de la seva mare i àvia respectivament, van vendre l’immoble a Montserrat Celma Sagrado i li va posar el renom de cal Celma en honor al seu pare, Antonio Celma.