Cal Bòlit de Masllorenç

El dia 16 d’octubre de 1851, davant del notari Josep Gay de Valls, Salvador Pié Jané, fill de Ramon Pié Elias i Antònia Jané, de Masllorenç, i Rosa Ferrer Aluja de Vila-rodona van signar Capítols Matrimonials en els quals designaven el contraent com a successor del seu pare i el seu germà, Joaquim Pié Jané, com a substitut d’aquest en cas que morís sense descendència.

El dia 18 de març de 1893, aquest darrer va atorgar testament davant del rector de Rodonyà, Josep Fonoll, en el qual va nomenar a la seva esposa, Maria Papiol Miracle, usufructuària dels seus bens  i al seu fill, Joaquim Pié Papiol, hereu.

Tots dos, mare i fill, el dia 12 d’octubre de 1898, davant del notari Josep Calbó Calbó del Vendrell, van vendre aquest immoble a Josep Batet Arandes, sabater, i a la seva esposa, Julita Llop Martí.

En aquest document, la finca hi consta descrita com una casa de planta baixa, un pis i golfa, que confinava a la dreta amb Marià de Magriña, a l’esquera i darrera amb Anton Segú, i al davant amb el carrer.

Segurament, els compradors, que fins aleshores havien residit a la casa dels pares del marit al C/ Ramon, núm. 19 de Masllorenç, van fixar el seu domicili en aquest immoble ja que hi consten donats d’alta en el Padró Municipal d’Habitants de 1900 i a la planta baixa de l’edifici, hi deurien instal·lar el taller de sabater del marit

Tot i amb això, uns anys més tard, el matrimoni va tornar al seu anterior domicili on hi va morir l’esposa el dia 26 de gener de 1906 i el dia 10 de setembre de 1907, el seu vidu va incloure la meitat d’aquest immoble en la relació de bens atorgada davant del notari Victorino Santamaria Tous del Vendrell en virtut del testament que ella havia fet davant del rector de Masllorenç el dia 25 de gener de 1906.

El marit va tornar a contraure matrimoni amb Josepa López Touriñán i va morir a Barcelona el dia 27 de gener de 1911. En el testament atorgat per aquest davant del notari Victorino Santamaria Tous del Vendrell el dia 6 de setembre de 1909, va nomenar a la seva segona esposa com a pubilla i aquesta el dia 6 de març de 1911, davant del mateix notari, va signar relació de béns del seu marit entre els quals hi consta aquest immoble.

Aquell mateix dia i davant del mateix notari, la nova propietària de la finca la va vendre a Paula Cendra Segú de cal Sastre. Allí, el fill de la compradora, Frederic Garriga Cendra, hi va obrir durant uns anys el seu taller de sabater.

El dia 17 de setembre de 1921, davant del notari Victorino Santamaria del Vendrell, Paula Cendra Segú va vendre aquest immoble a Joan Jané Cendra, propietari de la casa del davant que el van utilitzar per guardar-hi el carro a la planta baixa i com a magatzem la resta de plantes.

Des de llavors, la finca s’ha transmès als descendents del comprador essent els propietaris actuals Teresa Jané Illa, coneguda a Masllorenç com a Teressina, i el seu fill Jordi Torrents Jané.

L’any 1989, aquesta darrera i el seu marit, Toni Torrents Castells de Barcelona, van portar a terme unes importants obres de reforma i ampliació de l’edifici segons projecte de l’arquitecte Josep Oriol Urgell Llecha de Barcelona que li va donar l’aspecte actual.

No se sap l’origen del remon de la casa però en les excepcions 3 i 4 del Diccionari català – valencià – balear d’Alcover – Moll es contempla que al Camp de Tarragona aquesta paraula identificava un tros de fusta amb la qual s'assegura la lligadura de les portadores al bast de l'animal  i a Valls, com un tros de fusta cònic molt allargat que servia per tapar els espiralls de les botes i els carretells.

Per altra part, en el mateix diccionari, també se la defineix com a bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la cana per jugar a bòlit.