Cal Boter / Cal Joan Cabellut / Ca la Rosita de Masllorenç

El dia 4 d’abril de 1841, davant del notari Rafel Escofet del Vendrell, Josep Ribas Ferrando, pagès de Masllorenç, va comprar a Manuel i Pau Borràs, pare i fill de Salomó, aquesta casa que estava composta de cup subterrani, planta baixa, estable, corral i dos pisos.

El dia 26 de novembre de 1870, aquest comprador juntament amb el seu fill, Josep Ribas Tusquellas, i la seva jova i esposa d’aquest darrer, Maria Morros Roca, van hipotecar aquest immoble per respondre al préstec de 256 escuts (equivalents a 640 pessetes) a un interès del 6% anual que els hi va fer Joan Cendra Prim.

Aquest deute no es va cancel·lar fins el dia 4 d’octubre de 1916, quan dels implicats en el deute només quedava viva Maria Morros Roca. Per això, en la Carta de Pagament que es signa aquell dia davant del notari Carlos López Comas de Torredembarra, hi intervé aquesta amb el seu fill, Joan Ribas Morros, i el fill del prestatari, Ramon Cendra Segú.

Per poder liquidar el deute, però, el mateix dia i davant del mateix notari, mare i fill van vendre aquest immoble a Joan Miquel Bundó de la casa veïna de cal Cabellut.

En aquests dos darrers documents, consta que Joan Ribas Morros estava casat, era boter, veí de Masllorenç però resident des de feia un temps al domicili de la seva mare, al C/ Pere Badia, núm. 16 de Torredembarra, on havien establert la seva residència.

L’ofici del venedor és el renom més antic de la casa del qual es té constància.

El comprador va aprofitar la condició de veïnatge de la seva casa amb aquest immoble  per adaptar-lo com a magatzem agrícola. La major part de la planta baixa es va rebaixar fins al nivell de l’entrada de la casa i allí, hi van fer un cup pel vi i una pica per l’oli. Per altra part, es va habilitar un accés des del primer replà de les escales que conduïen a la segona planta per entrar directament a la primera planta d’aquest edifici. En aquesta planta i a la segona que llavors només tenia un vessant, hi acostumaven a guardar altres productes com ametlles i, sobre tot, garrofes. A mitjans dels anys 50 del segle passat, hi va haver una collita abundant de garrofes i el pes va fer que s’ensorrés el trespol de la segona planta i arrossegués el de la primera. Això va obligar a fer-hi unes obres de reforç i canviar algun cabiró.

El dia 28 de juliol de 1962, un net del comprador, Joan Miquel Magriña, es va casar amb Rosa Boronat Tell de Salomó. Llavors, es va habilitar l’edifici per fer-hi l’habitatge dels nous esposos.

El nom del contraent amb la seva procedència de la casa de cal Cabellut i el diminutiu del nom de la contraent van donar origen als renoms amb els quals es va passar a identificar l’habitatge.

Uns anys després de la mort del pare del contraent, l’any 1971, l’immoble es va tornar a individualitzar totalment de l’edifici veí, es va reomplir la planta baixa per adaptar-la com a garatge i es va cobrir el corral del darrera per fer un terrat a la primera planta.