Cal Ferrer de l'Hort de Masllorenç

El dia 10 de novembre de 1754, Josep Ferrer Galofré va contraure matrimoni amb Teresa Miracle Cendrós, germana d’Anna Maria Miracle Cendrós que uns anys després es casaria amb Ramon Ferrer Badia i donarien origen a la casa de cal Ramonet de Masllorenç mentre que els descendents del primer matrimoni els trobem documentats en aquest immoble.

En algun document, s’ha trobat aquell matrimoni vinculat a l’hort del senyor de Rodonyà i segurament aquesta circumstància donaria raó del renom de la casa.

El dia 16 de febrer de 1811, el net d’aquell matrimoni, Josep Ferrer Segú, es va casar amb Teresa Palau Farrer i el 2 de desembre de 1815, amb Paula Calbet Tototosaus.

Amb cap dels dos matrimonis va tenir fills. Per això, el dia 21 de febrer de 1868, van signar capítols matrimonials davant del notari de Masllorenç, Miquel Ribas Palet, arran de les esposalles projectades entre Salvador Calbet Roca i Maria Soler Ferrer als quals fan hereus dels seus béns quan morin. Ell era pagès de Puigtinyós (actual poble de Montferri), tenia 30 anys, era solter, fill de Pau Calbet Ferrer i de Maria Roca Santó. Ella era de Masllorenç, soltera, de 25 anys, filla de Joan Soler Capdet i de Teresa Ferrer, difunta,.

Quatre dies més tard, el 25 de febrer de 1868, es va celebrar aquest matrimoni i els nous esposos deurien fixar la seva residència en aquest immoble que era el domicili de Josep Ferrer Segú i Paula Calbet Totosaus, ja que en el Padró Municipal d’Habitants d’aquell any ja consten donats d’alta a l’adreça del C/ Del Vall, núm. 16 que ha mantingut fins a l’actualitat.

Posteriorment, el dia 9 d’abril de 1873, davant del notari d’Aiguamúrcia, Josep Fontanilles Calaf, el nou matrimoni signa l’inventari dels bens que van heretar fruit d’aquells capítols matrimonials.

Entre els bens inventariats, hi consta aquesta casa que se la descriu com un edifici de planta baixa, entresol, primer pis i golfa que confinava pel darrera amb Josep Borràs, pel davant amb Josep de Magriña per mitjà del carrer, a la dreta amb Josep Segú i a l’esquerra amb Josep Calaf. També hi consta que l’immoble tenia un censal de 2,29 pessetes de pensió que s’havia de pagar anualment a Salvador Pié. Se suposa que per lluir aquest cens, en aquella escriptura es justifica la propietat a favor de Josep Ferrer com a hereu del seu pare, Pere Ferrer,  per la qual venia pagant la contribució des de feia més de trenta anys. A més a més, es fa constar que la casa havia estat incendiada i destruïda en temps de “guerres passades” -segurament en alguna de les Carlines- i la reconstrucció havia anat al seu càrrec.

El dia 26 d’octubre de 1890, davant del notari de Vila-rodona, Gabriel Vilalta Amenós, es va atorgar escriptura de Capítols Matrimonials arran de les esposalles projectades entre Josep Jané Vidal de 28 anys, solter, pagès de Masllorenç i Rosa Calbet Solé, filla del Salvador i la Maria que havien heretat aquesta casa. En aquest document, es reconeix a la contraent com pubilla de l’herència dels seus pares.

Posteriorment, el dia 28 de desembre d’aquell mateix any, davant del mateix notari, Salvador Calvet Roca, fa donació d’aquesta casa a la seva filla, Rosa Calbet Solé.

Des de llavors, l’immoble s’ha transmès als descendents d’aquest matrimoni de generació en generació.

La primera meitat dels anys 70 del segle passat, es van portar a terme unes importants obres de reforma a la casa que li van donar el seu aspecte actual.