❮
❯
Ajuntament de Masllorenç
C/ Camp de la Bena, 25
43718
Tel: 977 628 515
En els Capítols Matrimonials signats davant del notari Francesc Clanxet San Miguel de Valls el dia 5 de maig de 1841, Teresa Elias Bundó fa donatari universal dels seu bens al seu fill Salvador Borràs Elies que s’havia de casar amb Teresa Vives Mata i entre els bens que rep, hi consta aquesta casa.
El dia 3 d’agost de 1874, quan el seu fill d’aquest matrimoni, Anton Borràs Vives, s’havia de casar amb Antònia Batet Pié, soltera, de 19 anys, filla de Joan Batet Gustems i Maria Pié, li fa donació d’aquest immoble que llavors estava assenyalat amb el número 19 del C/ Major.
Segons aquest document, l’edifici estava compost de planta baixa, dos pisos i un corral al darrera; de 7 m d’amplada per 10 de llarg; confinava al davant amb el carrer Major, a l’esquerra amb Joan Ferrerons i al darrera amb terres de Josep Borràs.
El dia 21 d’agost de 1888, davant del notari Jaume Ramon Vidales del Vendrell, Anton Borràs Vives va vendre aquesta casa a Ramon Palau Segú, major d’edat, solter i veí de Masllorenç.
Aquest darrer era fill Joan Palau Pié i Rosa Segú Vial, domiciliats al C/ Sant Miquel de Masllorenç a la casa actualment assenyalada amb el núm. 17 d’aquell vial identificada amb el renom de ca la Rosa.
Per aquelles dates, el comprador es va casar amb Rosa Badia Magriña de Salomó i en aquest domicili hi van néixer tres fills del matrimoni que els hi van posar els noms de Josep, Rosendo i Joan. El dia 7 de desembre de 1900, va morir l’esposa i ell es va tornar a casar amb Rosa Miró Fortuny el dia 20 de març de 1902.
Des de llavors, l’immoble s’ha transmès de generació en generació als descendents del primer matrimoni del comprador fins a l’actualitat.
Tots ells, fins al seu net, Jordi Palau Serramià, han conservat el seu ofici de ferrer que exercien a la ferreria ubicada a l’entrada de la casa i d’on prové el seu renom.
L’any 1969, aquest darrer descendent va complementar la seva activitat laboral fent de distribuïdor de butà a Masllorenç i a poblacions veïnes. Aprofitant aquesta circumstància, la seva esposa, Maria Nin Vives, va obrir una botiga en una petita estança annexa a la ferreria venent electrodomèstics per Joan Cascante del Vendrell.
L’any 1972, es van portar a terme unes importants obres de reforma de la planta baixa i l’entresol de l’edifici amb les quals la ferreria es va traslladar a la part del darrera de l’immoble i al davant, una part es va habilitar com a garatge i l’altra com a drogueria i botiga d'objectes de regal.
Aquest establiment va romandre obert fins l’any 1998 quan es va jubilar la seva fundadora.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
