Cal Ferreró / Cal Ferrer de Masllorenç

El dia 17 de desembre de 1830, en els Capítols Matrimonials atorgats davant del notari Jaume Barado de Torredembarra, Salvador Ferrerons Pier i Paula Garriga Martí van fer donació universal dels seus bens al seu fill Ramon Ferrerons Garriga arran de les seves esposalles amb Antònia Mercader Guibernau de Roda de Berà.

En una relació de veïns de l’any 1849 que es conserva a l’Arxiu Municipal de Masllorenç, aquesta família consta residint al carrer Sant Ramon.

El dia 13 d’octubre de 1851, Ramon Ferrerons Garriga i Antònia Mercader Guibernau també van instituir hereu universal dels seus bens al seu fill Joan Ferrerons Mercader en els Capítols Matrimonials signats davant d'aquell mateix notari de Torredembarra amb motiu del casament d’aquest amb Teresa Segalà Vidal de la Pobla de Montornès.

Entre els anys 1853 i 1862, el pare dels contraents, Ramon Ferrerons Garriga, consta donat d’alta en el padró de la Contribució Industrial i de Comerç de l’Ajuntament de Masllorenç com a titular d’un forn de coure pa al carrer Sant Ramon.

Aquest, el dia 20 de setembre de 1864, davant del notari Miquel Garriga Prats de Valls, va atorgar inventari dels seus béns i entre aquests, hi consta aquesta casa.

En aquest document, l’immoble hi apareix descrit com una casa assenyalada amb el número 1 del C/ Sant Ramon de Masllorenç, composta de celler, estable, un corralet al darrera, primer pis i golfa sota teulada, que confinava sortint, a la dreta amb el carrer Major amb el qual fa xamfrà, a l’esquerra amb Magí Ribas, pel darrera amb Salvador Miracle i al davant amb el carrer on obria la porta.

Per tant, podem deduir que en aquella època la porta principal de la casa no era al carrer Major com ara sinó al carrer Sant Ramon.

El dia 22 de març de 1893, en els Capítols Matrimonials signats davant del notari Josep Fontanilles Calaf de Valls, Joan Ferrerons Mercadé i Teresa Segalà Vidal van donar aquesta casa al seu fill, Joan Ferrerons Segalà, a canvi de les 300 lliures que havien acordar pagar-li en concepte de legítima paterna i materna arran del matrimoni que havia contret amb Francisca Garriga Papiol del terme municipal del Montmell el dia 7 d’octubre d’aquell mateix any.

El donatari era ferrer i aquell mateix any apareix inscrit per primera vegada a la Matrícula de la Contribució Industrial exercint aquest ofici en aquest immoble. Podria ser que fos en aquesta època quan es va obrir la porta amb arc de mig punt que encara hi ha a la façana del carrer Major per donar accés a la ferreria i per on actualment té el número 24 de policia.

Aquest ofici va donar lloc a l’actual renom de la casa, cal Ferrer, substituint el de cal Ferreró que havia tingut fins llavors fent referència al cognom dels estadants a l’immoble.

Aquest ferrer va establir el seu domicili en aquest habitatge on consta donat d’alta amb la seva família en el Padró Municipal d’Habitants de l’any 1900, mentre que els seus pares deurien traslladar la seva residència a una masia que en l’inventari atorgat per Ramon Ferrerons Garriga l’any 1864 constava que estava en construcció en una peça de terra de 48 jornals que posseïen ubicada al terme municipal de Rodonyà. Aquesta masia visible des de la carretera que comunica el poble de Masllorenç amb la carretera comarcal C-51 que va de Valls al Vendrell, actualment, encara es coneix com a masia del Ferreró i és propietat dels descendents d’aquesta nissaga.

El fill de Joan Ferrerons Segalà i Francisca Garriga Papiol, Ramon Ferrerons Garriga, va continuar l’ofici de ferrer del pare i el taller va romandre obert fins el mes de desembre de 1977 quan aquest va quedar cec i es va haver de retirar juntament amb la seva esposa, Pepita Calaf Montserrat, a viure a Tarragona on residien les seves filles, Francisca (coneguda per tothom com a Paquita) i Ramona.

La primera d’aquestes germanes, entre els anys 1959 i 1972, havia gestionat la  centraleta del telèfon públic local que havia en aquest immoble fins que va traslladar el seu domicili a Tarragona.

Aquesta i la seva germana Ramona, el dia 17 d’octubre de 2002, van signar escriptura d’acceptació de l’herència del seu pare davant del notari Miquel Martínez Socias i entre els bens heretats hi havia aquesta casa del C/ Major, núm. 24 de Masllorenç.

El dia 20 de juny de 2006, les noves propietàries van vendre aquest immoble a Maria Núria Mitjans Jové a la notaria de Maria Soterraña Rincon Hernández de Valls.