Cal Fusteret de Masllorenç

El dia 4 d’octubre de 1890, Joan Balaña Saperas, solter, fuster, de Masllorenç, fill de Jaume Balaña Galofré i Maria Saperas Olivé, va contraure matrimoni amb Teresa Calaf Garriga de Masllorenç, filla d’Anton Calaf Figuerola i Josepa Garriga Barberà.

El contraent procedia de la casa que ha arribat als nostres dies amb el renom de cal Talló, ubicada al C/ Sant Rafel, núm. 2, mentre que els pares de la contraent eren els administradors dels bens del baró de la Montoliva a la zona i residien a la propera casa del C/ De l’Església, núm. 10.

Segurament, el novell matrimoni va establir la seva residència a la casa que hi havia construïda en aquest indret en la qual es té constància que el dia 11 d’abril de 1892 hi va néixer el seu primer fill.

El terreny on es va aixecar aquest edifici era propietat de Marià de Magriñá López, baró de la Montoliva, i sobre aquest immoble van constituir un censal amb un capital de 133,33 ptes al 3% d’interès i una pensió de 4 ptes que el contraent havia de pagar al censaler cada any el dia de Tots Sants.

El dia 30 d’abril de 1898, davant del notari Josep Fontanilles Calaf de Valls, Benvingut Pascó Tàrrech en representació del fill i de la vídua de l’esmentat baró de la Montoliva, va atorgar carta de pagament de 133,33 ptes a favor del censatari, Joan Balaña Saperas, per lluir el censal establert sobre aquest immoble.

En aquest document, consta que el censal era sobre un solar en el qual hi havia edificada una casa, situada al carrer de l’Església de Masllorenç de 50 pams d’amplada per 50 pams de fons.

La construcció es va fer seguint el gust modernista de l’època com ho demostren les decoracions que tenia a la façana.

El matrimoni Balaña – Calaf va tenir vuit fills. D’aquests, dos van morir petits i els tres més grans, Anton, Josep Maria i Ramon, al voltant de l’any 1912, van emigrar a l’Argentina. D’aquests, els dos primers es van posar malalts, el primer va tornar a Espanya i el segon va morir, de manera que només va romandre a terres americanes el tercer. Allí, s’hi va casar i encara hi ha descendents que recorden els seus orígens a Masllorenç.

El fill petit del matrimoni, Pere Balaña Calaf, va continuar l’ofici de fuster del seu pare, el diminutiu del qual, fusteret, va donar lloc al renom de la casa.

Aquest es va casar amb Josepa Toldrà Soler de Torredembarra i van tenir dos fills bessons que els hi van posar els noms de Teresa i Joan. La filla es va casar amb Joan Castellví Barrabeig el dia 25 de maig de 1972 i en el testament atorgat pel seu pare davant del notari Julio Lacambra Benedet de Valls el dia 28 de setembre de 1979, la va nomenar hereva dels seus béns.

Aquesta va morir a Valls el dia 6 de març de 1986 i segons escriptura de manifestació i acceptació d’herència signada el dia 14 de febrer de 1989 davant del notari Jorge Moro Domingo de Valls, la seva filla, Olga Castellví Balaña, va heretar la nuda propietat d’aquest immoble i el seu marit l’usdefruit.

Aquest edifici estava afectat per la urbanització d’una plaça contemplada en les Normes Subsidiàries i de Planejament del municipi que van ser aprovades provisionalment pel ple de l’Ajuntament de Masllorenç que va tenir lloc el dia 26 d’octubre de 1984 i definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona del dia 13 de març de 1985.

Per tal de poder executar aquesta afectació, el dia 5 de novembre de 1999 es va enderrocar aquest edifici.