Cal Marquet, ara Cal Suriol, a tocar l’església, és un dels edificis de característiques modernistes més destacables de la vila de l’Arboç, bastit segons el projecte de l’arquitecte Josep Bertran Miró. L’edifici es caracteritza pel contrast cromàtic del blanc de l’arrebossat dels seus murs amb el vermell del maó vist utilitzat en cantoneres, emmarcaments d’obertures o en elements estructurals com les columnes que suporten la galeria oberta del lateral esquerra de l’habitatge.
Les obertures de l’edifici són d’arc rebaixat i és remarcable el treball de ferro forjat a les baranes del terrat i la reixa que tanca la part frontal de la casa. L’edifici utilitza també la ceràmica de colors en forma de trencadís, en garlandes florals que decoren les parts altes dels paraments.
Cal Marquet s’estructura en dos cossos de diferent alçada que formen una sola unitat. Ambdós cossos comparteixen la planta baixa, i mentre l’un presenta dos pisos al damunt, rematats per un terrat amb barana ondulada d’obra i una torre mirador cilíndrica de coberta ceràmica de tipus cònic, l’altre cos d’edifici presenta potser la part més remarcable de l’edifici, una galeria lateral oberta d’arcs esglaonats de maó, recolzats sobre columnes helicoïdals també de maó vist, amb terrassa a la part superior.
