Cal Pau Escori de Masllorenç

El dia 8 d’abril de 1826, Francesc Vidal Segú, fadrí, pagès, fill de Josep i de Francesca, va contraure matrimoni amb Rosa Miquel Galofré, soltera, filla de Ramon i Maria, tots de Masllorenç.

El dia 20 d’octubre de 1842, el marit va morir, havent fet testament davant del rector de Masllorenç i el dia 2 de novembre de 1847 la vídua es va casar amb Pau Canela Avella, vidu de Rosa Llauradó de Vilabella on va establir la seva residència el nou matrimoni.

Sembla a ser que el difunt era propietari d’aquesta casa i el dia 19 de setembre de 1860, davant del notari Miquel Garriga Prats, la seva vídua pels drets que li poguessin correspondre, amb el seu fill, Ramon Vidal Miquel, com a propietari, veïns de Vilabella, van vendre a Rafel Magriña Papiol aquesta casa situada al carrer Major d’aquesta localitat que confinava als dos costat i pel darrera amb  la casa de Joan Borràs.

Aquest comprador era hisendat, de ca l’Escori de Masllorenç.

En el testament que aquest va fer el dia 5 de novembre de 1861, davant del notari Manuel Puñet de la Selva del Camp, va llegar al seu fill Pau Magriña Rovira una de les tres cases del carrer Major de Masllorenç de les quals era propietari.

El dia 22 d’octubre de 1868, davant del notari Josep Dasca Folch de Valls, aquest fill va signar escriptura de Capítols Matrimonials arran de les esposalles que tenia programades amb Rosa Elias Vives. El pare ja havia mort i el contraent va escollir aquesta casa de les tres que li havia donat a escollir.

En aquest document, consta que es tracta d’una casa amb un corral al darrera, composta d’un soterrani on hi ha un cup, planta baixa, entresol, primer pis i golfa, de 33 pams d’amplada i 70 de llarg, situada al C/ Major, núm. 6, abans 12, que confina a l’esquerra, dreta i darrera amb Marià Borràs, abans Joan Borràs, i pel davant amb el carrer on té la porta.

El nou matrimoni deuria fixar el seu domicili en aquest habitatge on apareixen donats d’alta en el Padró Municipal d’Habitants de 1871. Fins llavors no s’ha trobat constància que hi hagués residit ningú. El registre d’habitants més antic del municipi que es conserva és de l’any 1848, quan la vídua del primer propietari que s’ha documentat ja residia a Vilabella, de manera que tot fa pensar que des de llavors, la casa deuria quedar deshabitada.

Pau Magriña Rovira va morir el dia 28 de juliol de 1887 i un mes més tard, el 28 d’agost de 1887, la seva vídua en nom propi i del seu fill primogènit, Rafel Magriña Elias, menor d’edat, va atorgar inventari dels béns del seu marit i pare, respectivament, davant del notari Rosendo Güell Mañé de Torredembarra. Entre aquests bens, hi figura també aquesta casa.

El dia 11 de setembre de 1898, Rafel Magriña Elias, davant del notari Jaume Ramon Vidales del Vendrell, va comprar a Salvador Borràs Segú un pati que confinava pel costat esquerra amb aquest immoble, tancat amb paret, de 30 pams d’amplada per 70 pams de llarg, equivalent a 79,85 m2, situat al C/ Major, núm. 10 que confinava al davant i a ponent amb el carrer, a la dreta amb Pau Magriñá, al darrera amb una altra finca del venedor i a l’esquerra amb Josep Garriga.

Des de llavors, tots dos immobles es van agrupar en un de sol.

El dia 17 de setembre de 1910, Rafel Magriña Elias va contraure matrimoni amb Teresa Vidal Marcé de Masllorenç i van tenir tres fills: Pau, Rafel i Maria.

El marit va ser una persona de cultura, de forta convicció nacionalista que es cartejava amb polítics de l’època com ara Antoni Rovira i Virgili. A més a més, va estar vinculat amb l’arribada de l’electricitat a Masllorenç. Es calcula que aquest servei va entrar en funcionament a la localitat a principis de l’any 1916 de la mà de l’empresa Mediavilla y Claramunt amb l’energia que es generava amb la força del riu Gaià a Vila-rodona. Un any més tard, el 10 de gener de 1917, Rafel Magriña Elias va comprar la línia de transport d’energia elèctrica d’alta tensió que anava des de Rodonyà a Masllorenç i la corresponent estació transformadora a Masllorenç amb tots els components a Ricardo Ferrer Combeller, gerent de la Sociedad Anónima Ricardo Ferrer, que l’havia adquirit l’any anterior en una subhasta a la Societat Mediavilla y Claramunt. A partir d’aquell moment, apareix en el Padró de la Contribució Industrial com a revenedor d'electricitat.

El seu segon fill, Rafel Magriña Vidal, va ser aviador destacat de l’exercit republicà durant la Guerra Civil Espanyola arribant a la categoria de tinent però el dia 17 d’agost de 1937, a Ciriego, Santander, dos Messermichtt alemanys van abatre l’avió que pilotava pel darrera i va morir. El seu germà gran també va morir en aquest conflicte bèl·lic i la germana ja havia mort de petita quan tenia quatre anys, de miringitis.

El dia 5 de febrer de 1940, quan va morir Rafel Magriñá Elias sense descendència el seu  germà petit, Salvador Magriña Elias, va heretar la casa i en morir aquest darrer, el 17 de setembre de 1953, la va donar per una neboda del seu germà, Maria Vidal Galofré.