Cal Perpinyà d'Olesa de Montserrat

Les darreries del segle XIX a Olesa de Montserrat venen marcades urbanísticament per l’aprovació el 1898 de l’Eixample, un projecte com d’altres a Catalunya inspirats en el pla que Ildefons Cerdà va dibuixar per Barcelona. Olesa s’engrandia amb un disseny de quadrícula.

L’habitatge de cal Perpinyà, immers en aquest moviment urbanístic i imbuït de l’eclecticisme artístic del moment, és una destacada mostra arquitectònica olesana amb xamfrà al carrer Anselm Clavé. La façana principal, que és la que fa cantonera, marca un angle de 45º respecte a les façanes laterals.

Edifici de planta baixa i pis, construït amb maó arrebossat que simula carreus de pedra a les cantoneres. A la façana d’entrada s’obre un gran portal d’arc escarser motllurat. Al pis superior hi ha tres obertures separades per columnes, essent finestres les laterals i sortida a balcó la central que és més gran. La barana de ferro forjat del balcó recorre també les finestres laterals. Entre aquest pis i la cornisa sortida sobre la qual reposa el terrat, hi ha un fris decoratiu de garlandes.

A la façana esquerra de l’edifici s’obre un finestral d’arc escarser a la planta baixa i balcó al pis superior. A la façana dreta la disposició és la mateixa si bé en aquest cas les obertures són dues per planta.