Cal Picapedrer de Masllorenç

La casa de “Cal Picapedrer” (o Pedrapiquer) es relaciona amb l’explotació de la Pedrera de Masllorenç de pedra calcària, situada en un turó a l’est del poble, a uns 362 m. d’altura, propietat del baró de la Montoliva, a la Selva del Camp.

L’explotació de la Pedrera s’inicià l’any 1867, per proveir de materials les obres de la carretera que va d’Alcover a Santa Creu de Calafell,  l’actual C-51, la qual, un cop acabada, possibilità el transport amb comoditat dels blocs de pedra extrets –la qualitat i duresa dels quals fou molt apreciada–  fins al Vendrell i fer-los arribar a Barcelona per tren.

Després d’aquelles obres, l’any 1882, Ramon Martorell Montserrat del Morell va continuar explotant aquesta pedrera i, per mitjà del pedraire de Vilafranca del Penedès Felix Cusiné Dolcet, va subministrar pedra per la construcció, a Barcelona, del temple de la Sagrada Família i la casa de “la Pedrera”, d’Antoni Gaudí i la font de la plaça d’Espanya, de Josep Maria Jujol, entre d’altres.

El 1889, Antoni Castellví Canals, nebot d’aquest picapedrer, també de Vilafranca del Penedès, s’establí a Masllorenç on es casà amb Carme Garriga Batet i va continuar l’ofici de picapedrer. El fill del matrimoni, Ramón Castellví Garriga, es casà amb Adelaida Gibert Ferré i fou qui va fer construir la casa de “Cal Picapedrer”, d’estil noucentista, al Sr. Roca del Vendrell que a principis dels anys 30 del segle XX, havia aixecat l’edifici veí de la Sala i el Cafè de Masllorenç per encàrrec del Sindicat Agrícola de Masllorenç. La casa i el jardinet del davant manté la mateixa alineació i alçada sobre el carrer d’aquest edifici i la seva terrassa.

Aquest matrimoni va tenir un fill, Jaume Castellví Gibert, que va ser l’últim de la nissaga de picapedrers que va treballar a la Pedrera de Masllorenç, fins a mitjans del segle XX.

Des del 19 de gener de 1970, “Cal Picapedrer” pertanyia a Carme Castellví Gibert, per compra feta al seu pare Ramón Castellví Garriga, i la vendre als actuals propietaris, que hi tenen la seva segona residència, el dia 11 d’a abril de 1984.

El solar on és edificada, de 8 m. d’ample i 66 m. de llarg, o el que hi hagi des del carrer fins un camí veïnal, a la “partida Gassó, confina: al davant, amb el carrer Major, on té assignat el número 44, mitjançant un jardinet elevat davanter; per darrere, amb un camí veïnal; per la dreta entrant, amb el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Masllorenç; i per l’esquerra, amb Rafel Vidal.

La casa, amb una superfície de 229 m2, és de sostres molt alts i té una gran simetria interior. Gira tota al voltant d’un llarg passadís que, des d’un petit rebedor, creua tota la casa. A una banda i l’altra del passadís, hi ha les habitacions i els lavabos. A cada banda hi ha una lluerna que dona llum a les tres habitacions interiors, mitjançant finestres que donen al petit pati interior que projecten. La resta d’habitacions són exteriors, tan per la seva façana com per la seva part posterior.

Al jardinet del davant, amb pedra sortida de la Pedrera de Masllorenç, encara s’hi pot veure un banc de pedra, graons, les vores dels parterres i les dues pilastres, acabades en bola, de la porta d’entrada a la casa. Voltades d’aquesta pedra són també els àmbits de les dues finestres i la porta de la façana, que es mantenen pintades del color blau marí original, com les interiors de la casa i les balustrades de la barana del carrer i del terrat. A les reixes del carrer i a la de la porta d’entrada a la casa, s’hi poden veure encara les inicials “RC” (Ramón Castellví).

A dins la casa, de pedra calcària polida de la Pedrera, es conserven dues piques de rentar (d’un i dos forats) i el marc al voltant d’una llar de foc. Bona part del terra és encara de rajoles hidràuliques.