Cal Pié / Cal Generó del Racó de Masllorenç

El dia 9 de novembre de 1806, Ramon Pié Elias, fill de Pau Pié Segú i Paula Elias de cal Martí de Masarbonès es va casar amb Antònia Jané Totosaus de les Peces.

En el Padró Municipal d’Habitants de 1849, el contraent consta donat d’alta amb els seus fills Salvador, Teresa Rosa i Joaquim de 27, 25, 23 i 21 anys respectivament al carrer Sant Ramon que, tot i no coincidir amb l’adreça actual, per la referència dels veïns, segurament correspon a aquest immoble.

El dia 22 de novembre de 1851, el fill gran, Salvador Pié Jané es va casar  Rosa Ferrer Aluja de Vila-rodona i el dia 13 de maig de 1865, el fill petit, Joaquim Pié Jané, ho va fer amb Maria Papiol Miracle de Rodonyà.

Tots dos fills deurien establir la seva residència al lloc d’origen de les respectives mullers i el pare va morir el dia 2 de desembre de 1854, de manera que en següent Padró Municipal d’Habitants que es conserva corresponent a l’any 1867, dels estadants d’aquell habitatge només hi consta donada d’alta la Teresa que el dia 17 de maig de 1851 s’havia casat amb Josep Calbet Ferré i estaven residint al C/ Sant Pau, núm. 3 coneguda amb el renom de cal Pep Guineu.

Aquesta família havia sufragat l’altar de Sant Rafel que es va col·locar inicialment creuer de l’església de Sant Ramon de Penyafort de Masllorenç a la paret contigua a l’Altar Major del costat de l’epístola, on actualment hi ha oberta una portal que comunica el temple amb la sagristia. Posteriorment, l’any 1878, quan es va construir un nou retaule per l’Altar Major, es va traslladar a la primera capella del costat  de l’Evangeli on actualment hi ha la imatge de Sant Sebastià.

El dia 16 d’octubre de 1851, Salvador Pié Jané i Rosa Ferré Alujas, van atorgar els corresponents Capítols Matrimonials davant del notari Josep Gay de Valls en els quals el pare del contraent el va nomenar com al seu successor i al seu germà, Joaquim Pié Jané, com el seu substitut que en cas que morís sense descendència.

El primer va morir a Vila-rodona el dia 22 de setembre de 1886 sense fills i el segon a Rodonyà el dia 5 d’abril de 1893 havent fet testament davant del rector d’aquesta localitat, Josep Fonoll, el dia 18 de març de 1893, en el qual va nomenar a la seva esposa usufructuària dels seus bens i  al seu fill, Joaquim Pié Papiol, hereu.

En aquella època, la casa es coneixia amb el renom de cal Pié fent al·lusió al cognom dels seus estadants.

El dia 13 de novembre de 1894, mare i fill, davant del notari Josep Calbó Calbó del Vendrell, van reconèixer un deute de 2.350 ptes contret pel seu marit i pare i amb Victorino Santamaria Tous, notari d’aquella localitat, sense que s’hagués liquidat en el termini establert i venen aquesta casa i una peça de terra a Adelaida Vives Trilla, vídua de Salvador Antich Fuster del Vendrell.

En aquest document, aquest immoble hi consta descrit com una casa ubicada al C/ De l’Església, núm. 5 de Masllorenç composta de planta baixa, un pis i golfa de 296 m2 i un hort al darrera de 350 m2, que confina pel darrera (migdia) amb Josep de Magriña; a l’esquerra (nord) amb Jaume Ferré, Josep Tusquellas, Josep Palau i Josep Güell; al darrera (ponent) amb Rafel Vidal; i al davant amb el carrer i una part, amb la casa del Sr. Magriña.

El dia 5 de gener de 1896, davant d’aquell mateix notari, Josep Calbó Calbó del Vendrell, la nova propietària va vendre aquest immoble a Josep Jané Segú de Masllorenç on hi va traslladar la residència de la seva família des de l’immoble actualment assenyalat amb el número 15 del C/ Sant Antoni de Masllorenç on havia viscut fins aquell moment.

El fill gran del comprador va heretar aquesta casa mentre al seu fill Josep li va donar aquest darrer immoble on havien estat residit originàriament.

Segurament, el renom d’aquesta família era cal Generó fent al·lusió al seu cognom. Per aquest motiu i degut a la ubicació d’aquesta casa fent racó, li van afegir aquesta nova identificació per diferenciar-la de la família de l’altre germà que es coneix amb el renom de cal Generó.

Des de llavors, l’immoble s’ha transmès de pares a fills fins a l’actualitat. Primer, la va heretar el fill del comprador, Joan Jané Miquel, i després, l’hereu d’aquest, Joan Jané Illa, que és l’actual propietari.

Aquest darrer es defineix a ell mateix com un aventurer. L’any 1962, amb 22 anys, va entrar a treballar a l’Hotel Arcàdia de Sitges la temporada d’estiu i quan aquest tancava, a l’Hotel Torre de Barcelona. L’any 1964, va emigrar a Londres on va treballar en hotels de Godalming i Guildford. L’any 1968, va anar a París i va treballar en diversos hotels com Le Grillon i el Ritz. També va estar a Estat Units i a Noruega on va treballar en creuers. L’any 1981, va entrar a treballar de cambrer al prestigiós restaurant Maxim’s de París on va servir personatges famosos de tot Europa fins a la seva jubilació l’any 2004.