Cal Piu de Masllorenç

El dia 1 de desembre de 1862, Josep Maria de Magriña Alegret, baró de la Montoliva i veí de la Selva, davant del notari d’aquesta darrera localitat, Manuel Puñet, va vendre a Salvador Pié Jané, de cal Pie de Masllorenç, també propietari, el terreny on està edificada aquesta casa.

En aquell document de compra -venda, aquest immoble hi consta descrit com un terreny destinat per patis, el qual formava part d’una terra propietat de venedor situada al terme de Masllorenç, contigua a aquesta població, de 50 pams d’amplada per 90 de fondària, que confinava a orient i nord amb la resta de finca del venedor, a migdia amb un terreny destinat a la urbanització d’un carrer nou i a ponent amb el carrer Sant Miquel, amb el qual feia cantonada.

Dos anys més tard, el dia 25 de gener de 1865, davant del notari Francesc Sarri Oller de Valls, el comprador va vendre aquest terreny a Anton Calaf Figuerola i a la seva esposa Josepa Garriga Barberà. En aquest cas, continua mantenint que està destinat a patis però fa constar que està en construcció.

El dia 11 de febrer de 1902, el fill dels compradors, Pau Calaf Garriga, i Josepa Montserrat Castelltort van signar Capítols Matrimonials davant del notari Joaquim Freixas de Valls. En ells, el pare del contraent, ja vidu de la seva esposa Josepa Garriga Barberà, va donar al seu fill tots els seus bens i se’n va reservar l’usdefruit. En la relació de bens afectats per aquesta donació, hi apareix aquest immoble en el qual consta que el fill hi havia construït una casa de 75 pessetes de valor.

El dia 10 de juliol de 1904, pare i fill com a usufructuari i com a propietari, respectivament, van signar escriptura de compra - venda d’aquesta finca davant del notari Josep Calbó Calbó del Vendrell, a favor de Pio Batet Palau, pagès, solter, que hi compareix acompanyat del seu pare, Anton Batet Calbet.

En aquest cas, l’immoble hi consta descrit com una casa composta de planta baixa, un pis i golfa, amb un corral annex, situada al C/ Sant Miquel, s/n de Masllorenç edificada sobre un terreny destinat a patis de 90 pams de longitud per 50 d’amplada i els mateixos confins que en els anteriors documents.

El dia 11 de febrer de 1905, el comprador va contraure matrimoni amb Leonor Borràs Ferrerons i el nou matrimoni deuria establir el seu domicili en aquest habitatge.

El dia 21 de juny de 1911, va néixer el primer fill d’aquest matrimoni, li van posar el nom de Josep i el 14 d’abril de 1913, el seu germà Joan. L’endemà, va morir la mare a causa del part i dos dies després, el fill.

L’únic fill que va quedar d’aquest matrimoni va combatre a la Guerra Civil Espanyola, el van ferir i li van haver d’amputar una cama.

El dia 28 de novembre de 1940, aquest va contraure matrimoni amb Margarita Vives Riera de ca l’Antonillo de Masllorenç.

El dia 25 de juliol de 1958, va morir el pare havent fet testament el dia 8 d’abril de 1950 davant del notari Rafel Borràs Nogues del Vendrell, en el qual nomenava hereu al seu únic fill, Josep Batet Borràs.

Aquest, el dia 28 de novembre de 1958, davant del notari José Uriarte Berasategui del Vendrell, va acceptar aquesta herència.

Per aquells anys, se li va concedir llicència per a l’expenedoria de tabacs, de manera que a la planta baixa de l’immoble, s’hi va instal·lar l’estanc de la població on hi va estar obert fins el dia 26 de febrer de 1981 que es va traspassar al carrer Major, núm. 2 de Masllorenç. A més a més, allí, també hi tenia un taller on feia tasques de baster i sabater.

El dia 23 d’abril de 1977, va morir la seva esposa.

El dia 9 d’agost de 1994, davant del notari Jorge Moro Domingo de valls, va transmetre la nuda propietat de la casa a Carmen Cano Murcia de Valls amb la qual convivia des de feia uns anys i el dia 15 de març de 1999, davant del notari José Royes Escuer del Vendrell, la van transmetre a Núria Casas Calvet de Sabadell.