Cal Sastre de Masllorenç

El dia 27 d’abril de 1829, Ramon Serramià Calaf i Francisca Simón Lleó van signar Capítols Matrimonials davant del notari del Vendrell, Rafel Escofet. Ell era fadrí, teixidor de lli de Masllorenç, fill de Josep Serramià, també teixidor de lli, i Maria Calaf. Ella era donzella de Sant Martí Sarroca, filla de Pere Simón, cirurgià, i de Teresa Lleó.

En aquell document, els pares del contraent el nomenen hereu dels seus béns i un dels bens que el marit va heretar dels seus pares va ser aquesta casa que la tenien per la comanda de Sant Joan de Jerusalem franca de censos i en la qual, l’any 1849, hi consta residint aquesta família.

El dia 7 de novembre de 1860, Ramon Serramià Calaf, ja vidu, en nom seu i de la seva mare que estava impossibilitada, com a usufructuària, va atorgar escriptura de venda a carta de gràcia d’aquesta casa a favor de Joan Cendra Prim davant del notari del Vendrell, Victorino de Fontanilles.

En aquest document, l’edifici consta que estava ubicat al carrer Major de Masllorenç confinant amb Josep Cendra, Josep Segú, Josep Calaf i Joan Tusquelles per mitjà del carrer.

En el Padró Municipal d’Habitants de 1867, apareixen donats d’alta en aquest immoble el matrimoni format per Pau Mañé Salvad, jornaler, i Francesca Colet amb la seva filla Francesca.

El dia 12 d’abril de 1882, davant del notari Miquel Ribas Palet del Vendrell, Joan Cendra Prim va signar escriptura de retrovenda d’aquest immoble a favor del seu gendre, Francesc Garriga Solé. Aquell mateix dia, davant del mateix notari, a favor del mateix comprador, els fills de Ramon Serramià Calaf, Ramon, Pere i Teresa Serramià Simón en nom propi i en representació del seu germà Josep que residia a Saragossa, van signar escriptura de venda del dret que tenien de recuperar aquest bé que els hi pertanyia com hereus ab-intestat del seu pare.

En aquests dos documents, l’immoble ja s’identifica amb el número 4 del carrer Major; se’l descriu com un edifici compost de planta baixa, un pis davant i un altre al darrera de 44 pams d’amplada per 101 de llarg amb un total de 168,99 m2; confinant a la dreta (est) amb casa de Josep Cendra, a l’esquerra (oest) amb la de Ramon  Ferrer i al darrera (sud) amb corral de Ramon Calaf.

D’aquell mateix any, es conserven uns plànols d’aquesta casa signats per l’arquitecte Ramon Casas de Tarragona el 16 de maig  i també és la data que apareix gravada en una rajola a la façana.

El comprador de l’immoble, Francesc Garriga Sole, era fill de la casa del C/ Major, núm. 15 de Masllorenç on, a partir de l’any 1869, hi consta donat d’alta en el Padró de la Contribució Industrial i de Comerç com a sastre.

El dia 3 d’abril de 1872, va contraure matrimoni amb Paula Cendra Segú, filla del qui deu anys més tard li va vendre la casa, Joan Cendra Prim, i de Maria Segú Batet.

Els nous esposos deurien establir la seva residència al C/ Sant Rafel de Masllorenç, on estan donats d’alta en el Padró Municipal d’Habitants de 1875 i ell hi tributa com a sastre fins l’exercici econòmic de 1874-75.

D’aquest ofici, li va quedar el renom que va adquirir la casa.

L’any 1879, va sol·licitar l’alta a la Contribució Industrial com a tenda de vins comuns i aiguardent al C/ Major, núm. 23 de Masllorenç on va tributar per aquest concepte fins l’exercici 1885-86. A partir de l’exercici 1893-94, apareix com a cafeter a l’immoble del C/ Major, núm. 4 de Masllorenç.

Abans, però, la família ja deuria haver establert el seu domicili en aquest immoble ja que hi consten donats d’alta en el Padró Municipal d’Habitants de 1885.

Quan Francesc Garriga Solé va morir, el 5 de maig de 1904, la seva vídua va continuar al capdavant del cafè i l’estanc que havia obert en aquest immoble i després d’ella, els seus fills Modesto i Àngel i la vídua d’ambdós, Rosa Miquel Serramià.

El dia 11 de març de 1978, el net d’aquests, Josep Maria Garriga Vidal, va contraure matrimoni amb Immaculada Batalla Jané i van establir el seu domicili en aquest immoble després des portar-hi a terme unes obres per tal d’habilitar la planta baixa com a garatge i la primera planta com habitatge.