Cal Segú Vell de Masllorenç

El diumenge, dia 3 de març de 1596, a Vilabella, Joan Segur, fill de Guillem Segur, difunt i de Maria, va contraure matrimoni amb Joana Gelembí, donzella, filla de Joan Gelembí i de Margarida. El contraent era natural d’una localitat que en l’acta de matrimoni podem transcriure com a “Santiuars” que no s’ha pogut localitzar però si que consta que era del bisbat de Rius ubicat al sud-oest de l'antiga diòcesi de Tolosa de Llenguadoc, del llavors regne de França.

Aquest va ser un dels emigrants d’aquella zona que entre finals del segle XVI i mitjans del XVII van fugir de les guerres de religió i pestes que l’assolaven aquell territori i es van assentar a Catalunya donant origen a noves nissagues.

Un descendent d’aquest, Ramon Segur, fadrí, fill de Joan i de Maria Vidales, pagesos de Vilabella, el dia 16 de gener de 1720, es va casar amb Gertrudis Bofarull, donzella, filla de Josep, difunt, i de Magdalena Vives, pagesos de Masllorenç.

Amb ell, s’introdueix aquest cognom al municipi i donarà lloc a una àmplia carta genealògica fins a l’actualitat.

El seu net, Josep Segú Gener, el dia 28 de gener de 1801 va signar escriptura de compra-venda amb l’Hble. Sr. Mariano de Magrinyà, baró del terme de la Montoliva (a la Selva del Camp) i Gregòria Alegret davant del notari Josep Llombart de la Selva del Camp. Per mitjà d’aquest document, el primer comprava als altres dos la peça de terra on està construïda aquesta casa.

En aquell document, es detalla que aquell terreny feia 65 pams d’amplada per 65 pams de llarg, estava situat a la “muralla de Masllorenç”, partida “Les Quintanes”, que confinava per un costat amb Rafel Vives, per l’altre amb la terra de la qual es segregava i al davant amb un carrer nou. Pertanyia a la venedora com hereva del seu pare, Josep Alegret.

Tot plegat, ens dona a entendre que en aquella època, aquesta zona encara no estava urbanitzada i quedava fora del clos tancat de població ja que, segons la definició de “quintana” al diccionari català-valencià-balear d’Alcover - Moll es tracta d’un “tros de terra immediat a una vila o altre nucli de població”.

Des de llavors, l’immoble s’ha transmès per línia masculina per ordre de primogenitura i ha mantingut com a renom el mateix del cognom dels seus estadants que ha perdurat al llarg de dos-cents vint anys en sis generacions.