Cal Tereset o cal Tendo a Masllorenç

Masllorenç - escut

Ajuntament de Masllorenç

C/ Camp de la Bena, 25

43718

Tel: 977 628 515

masllorenc.cat

ajuntament@masllorenc.cat

Cal Tereset o cal Tendo a Masllorenç

El dia 7 de gener de 1771, Joan Segú Bofarull es va casar amb Teresa Calbet Pros; tots dos de Masllorenç.

Ell era fill cabaler de Ramon Segú, natural de Vilabella, que amb el seu matrimoni amb  Gertrudis Bofarull de Masllorenç, va introduir el seu cognom al municipi i els seus descendents primogènits han arribat a l’actualitat a la casa coneguda amb el renom de cal Segú.

El dia 4 de febrer de 1826, Joan Segú Garriga, net de Joan Segú i Teresa Calbet, va contraure matrimoni amb Paula Soler Romeu del Vendrell i el dia 1 de juny de 1833, amb Teresa Vidal Mata. En els capítols matrimonials atorgats arran de les dues esposalles autoritzats pels notaris Rafel Escofet del Vendrell i Francesc Voltas de Valls els dies 3 de febrer de 1826 i 20 d’abril de 1833, respectivament, els pares del contraent li fan donació de tots els seus béns llevat d’una casa situada al camí de Puigtinyós de Masllorenç que es reserven pel seu fill Ramon que donarà origen a la casa coneguda amb el renom de cal Ramon Tereset.

No es pot acreditar que aquesta família residís en aquest immoble però l’any 1849, en el Padró Municipal d’Habitants més antic que es conserva a l’Ajuntament de Masllorenç, consten donats d’alta al carrer Major i en Padró Municipal d’Habitants de 1867 també apareix en aquest mateix vial, a la casa assenyalada amb el número 21.

Arran d’unes obres portades a terme a l’edifici, es va trobada gravada a la paret mitjanera la data de 1826, just l’any de les primeres esposalles de Joan Segú Garriga.

La primera referència documental que s’ha localitzat d’aquest edifici correspon a l’expedient possessori instruït a l’Ajuntament de Masllorenç l’any 1900 a instància de Benvinguda Segú Papiol per acreditar que l’havia adquirit de la seva àvia, Teresa Vidal Mata. Hi apareix com una casa amb corral, ubicada al C/ Major, núm. 21, compost de planta baixa, pis i entresol, de 112 m2, confinant a la dreta amb hereus de Josep Bricollé, a l’esquerra amb el C/ Sant Rafel, al darrera amb Anton Calaf Ferrerons i al davant amb el carrer Major.

El dia 31 d’octubre de 1889, la promotora d’aquest expedient va contraure matrimoni amb  Marià Palau Segú, cosí germà seu de ca la Rosa, i amb ell, després de més de cent anys, el cognom dels estadants d’aquesta casa va canviar de Segú a Palau que ha estat el què ha arribat a l’actualitat.

Per voluntat d’aquesta darrera, l’any 1944, l’immoble es va dividir en dos. La part que confina amb l’edifici del C/ Major, núm. 19 la va donar al seu net, Josep Palau Papiol, fill d’Anton Palau Segú que havia mort a la Guerra Civil Espanyola i de Maria Papiol Calaf, on ja residien. La part que fa cantonada amb el C/ Sant Rafel, va quedar pel seu fill Joan Palau Segú.

A mitjans dels anys 60 del segle passat, un fill d’aquest darrer, Anton Palau Palau, i la seva esposa, Genoveva Domingo Creus, van començar a regentar una botiga de queviures que hi havia just al davant de la casa, al C/ Major, núm. 30, i l’any 1973, la van traspassar a la planta baixa del seu domicili on va romandre oberta fins l’any 1988, quan es van jubilar

Actualment, la casa es coneix amb el renom de cal Tendo. Aquest, però, sembla a ser que no té res a veure amb aquest darrer establiment sinó que li vindria d’una botiga que hi va obrir Benvinguda Segú Papiol. Per altra banda, el fill del primer matrimoni que s’ha esmentat al començament, Rafel Segú Calbet, era traginer i l’any 1812 es té constància que va llogar la casa dels delmes de Puigtinyós, la qual cosa dóna raó de la llarga tradició de comerciants de la casa.

La casa també s’havia conegut amb el renom de cal Tereset derivat, possiblement, d’alguna de les Tereses dels primers matrimonis que s’han comentat a l’inici.

Masllorenç - Cal Tereset o cal Tendo (Foto: Ajuntament)

Veure la pàgina principal amb totes les experiències

Cada casa, una història de Masllorenç

Cada casa, una història de Masllorenç

Volver arriba