Cal Vidrier de Masllorenç

El dia 16 de març de 1819, Marià Calvet Ravell, natural de Puigtinyòs i habitant de Masarbonès, va contraure matrimoni amb Maria Serramià Güell de Masllorenç, filla de Pau Serramià Pié i Teresa Güell Vives.

En una escriptura de compravenda de l’immoble actualment assenyalat amb el núm. 1 de la travessera de Dalt que va ser atorgada per Joan Urgell Güell a favor de Joan Batet Ferrer el dia 4 de març de 1852 davant del notari Miquel Ribas del Vendrell, el fill d’aquest matrimoni, Marià Calvet Serramià consta com a propietari d’una casa que hi havia construïda en aquest indret.

Aquest propietari va contraure matrimoni amb Rosa Martí Calvet de la Nou de Gaià i a partir de l’any 1867, aquest matrimoni està donat d’alta en aquest immoble en el Padró Municipal d’Habitants juntament amb els seus fills.

El dia 5 de desembre de 1888, un d’aquests fills, Jaume Calvet Martí, va contraure matrimoni amb Teresa Obradó Bertran de Masllorenç i posteriorment, el dia 31 d’agost de 1901, després de quedar vidu i sense fills, es va tornar a casar amb Maria Coll Mañé de Rodonyà amb la qual va tenir quatre fills.

El dia 30 de gener de 1916, es va informar al ple ordinari de l’Ajuntament de Masllorenç que degut a les pluges d’aquell hivern, la casa on vivia aquesta família amenaçava ruïna. S’especifica en aquest acord que la construcció estava situada al mig del carrer Sant Ramon, que el seu propietari era pobre de solemnitat i amb fills menors d’edat.

Amb aquests antecedents, el tinent d’Alcalde, Josep Batet Segú, va considerar necessari que l’Ajuntament ordenés el seu enderroc pel perill que representava pels vianants.

Donada la situació econòmica del propietari i que no podia comprar cap altra casa, la corporació va proposar que fos aquesta administració qui busqués un propietari que li volgués vendre una casa a compte de l’Ajuntament i amb les despesa a incloure en el pressupost de 1917.

El dia 22 de desembre de 1916, Salvador Cendrós Miquel va presentar a l’Ajuntament de Masllorenç una despesa de 79,60 ptes corresponent als jornals per enderrocar aquesta casa i dos dies després el ple de la corporació la va aprovar.

Arran d’aquest enderroc, sembla a ser que les parets de la casa del costat van quedar en mal estat i el ple de l’Ajuntament de Masllorenç que va tenir lloc el dia 9 de desembre de 1917, va acordar la seva reparació de la qual se’n va encarregar el mateix Salvador Cendrós que el dia 15 d’aquell mateix mes va presentar una despesa de 82,50 ptes per aquest concepte a la corporació municipal.

En la primera renovació del Padró Municipal d’Habitants que es va fer després d’aquest enderroc, corresponent a l’any 1920, els estadants d’aquesta casa consten donats d’alta al carrer Sant Antoni de Masllorenç, on hi va morir l’esposa i el propietari el dia 1 d’abril de 1919 i 25 de novembre de 1926, respectivament.

L’esposa tenia una germana que es deia Teresa Coll Mañé. Aquesta, havia mort el dia 31 de juliol de 1905 i en l’acta de la seva defunció consta que era sirventa i vivia a Barcelona.

A l’arxiu de la Parròquia de Sant Ramon de Penyafort de Masllorenç, es conserva un document emès el dia 2 de febrer de 1906 per Mn. Ramon Calzada Roure, prevere beneficiari de l’església parroquial de Santa Maria del Mar de Barcelona, en el qual, com a propietari de tres nínxols superposats formant els pisos primer, segon i tercer, assenyalats amb la lletra J del cementiri parroquial de Masllorenç, concedeix al matrimoni que havia residit en aquest immoble, Jaume Calvet Martí i Maria Coll Mañe, i als seus successors el dret de sepultura al nínxol del tercer pis; el nínxol de segon pis, on hi havia estat enterrada Teresa Coll Mañé, a la qual qualifica com a benefactora d’aquell cementiri i de l’església local, estableix que no podrà ser obert mai; mentre que el nínxol del primer pis, en cas que ell sigui enterrat a Barcelona, el cedeix per a la sepultura dels sacerdots que morin a la localitat, amb exclusió de tota persona laica.

De fet, a l’esmentat cementiri, es conserva el nínxol amb una làpida on hi ha gravat el nom del sacerdot que signa aquest document com a propietari i el de Teresa Coll Mañé com a difunta. Tot fa pensar que aquesta era la sirventa del rector que té cura del seu descans.

Tot i amb això, no es van complir exactament les disposicions establertes per aquest sacerdot en aquest document i va ser el del tercer pis i no el del primer, on s’ha donat sepultura als sacerdots que han mort a la localitat. En ell, hi han estat enterrats Mn. Josep Maria Sintes Solé i Mn. Andreu Tomàs Àvila que van morir el dia 27 de maig de 1926 i el 2 de juliol de 1972, respectivament.

Tot i que es desconeix el motiu, es té coneixement que aquesta casa era identificada amb el renom de cal Vidrier.