Capella de les Santes de Santa Maria de Mataró ***

A l'esquerra de la nau trobem la capella de les Santes, antigament del Sagrament, del segle XVII. Juliana i Semproniana, d’orígen mataroní, havien estat deixebles de Sant Cugat. L'any 304, van acompanyar-lo fins al Castrum Octavianum, on el sant va ser decapitat. Quan els botxins van marxar, les dues joves van recollir-ne el cos i el van enterrar cristianament. Van ser sorpreses, però, per la guàrdia i, acusades també de cristianes, van ser degollades al mateix lloc que el seu mestre. El 1089 es fa esment de l'existència de les relíquies de les santes al costat de les de Sant Cugat.

Fins al segle XVII no es van vincular a Mataró. En 1667, l'historiador Joan Gaspar Roig va informar per primer cop que les santes Juliana i Semproniana eren naturals d'Iluro. El Consell (consistori) de la Universitat (Ajuntament) , que llavors no tenia un sant patró estable, es va interessar per les seves relíquies i el 1681 va demanar al monestir de Sant Cugat que els cedís les relíquies de les santes que ja es donava com a segur que eren filles de Mataró, però el monestir no va voler fer-ho fins al 1772. El 25 de juliol van arribar a Mataró una part de les relíquies que avui, en una urna d'argent, es treuen en processó per la festa de les Santes. Però no va ser fins el 1835, amb la desamortització eclesiàstica i la clausura del monestir de Sant Cugat, que les restes que encara eren a Sant Cugat es traslladaren també a Mataró. L’any 1852  Santa Juliana i Santa Semproniana van ser proclamades patrones de Mataró pel Papa Pius IX.

Uns plafons pictòrics, de tècnica semblant a l’obra de Sert de la catedral de Vic, d’una gama cromàtica no molt àmplia amb un fons de pa d’or, decoren l’espai, simulant els colors de lluïssor metàl·lica de la fotografia de daguerreotip.

A la capella hi trobem també el sarcòfag del beat Josep Samsó i Elias, beatificat a la basílica de Santa Maria el 23 de gener de 2010, essent la primera beatificació celebrada a Catalunya des del segle XII.