Capella de Santa Margarida o Sant Ponç a Palafrugell

“L’origen de la capella ha de ser molt remot, pels trets arquitectònics. Les notícies històriques conegudes són, però, poc antigues. L’any 1640 el terços castellans saquejaren la capella. L’any 1936 fou cremada i es perdé un retaule i la resta del mobiliari. El culte antic i originari de Santa Margarida és substituït amb el temps pel de Sant Ponç. Fou molt popular l’aplec de Sant Ponç, amb la benedicció de les roses, fa alguns anys recuperat. Les tègules encastades en els paraments de l’església i parets veïnes demostren l’existència de poblament romà al lloc, o almenys, alt-medieval.

Santa Margarida és una capella d’una sola nau capçada al cantó de llevant per un absis poligonal. Arc triomfal de mig punt sobre pilastres amb impostes a bisell. Volta de canó que ha estat coberta de calç. Els paraments dels murs laterals tenen al descobert els aparells romànics, interiorment amb incisions imitant carreuades en el morter de les juntures de les pedres. En el mur de migdia, porta romànica, d’un sol arc de mig punt, actualment tapiada i només visible a l’interior, ja que exteriorment aquest mur fou recrescut, segurament al segle XVI. La façana de la capella, amb porta d’arc de gran dovellatge i finestra al costat, es precedida per un pòrtic cobert a doble vessant i un espai descobert limitat per alts murs que té una porta datada, a la llinda, l’any 1703. Darrera l’actual capçalera – de construcció recent- hi resta un fragment dels murs de l’extrem de llevant de l’església, que ha estat eliminat, amb un aparell, en part, en “opus spicatum”.

Text extret del Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell (PEPIPH)