Capella del Sagrament de Santa Maria de Mataró ***

La Confraria del Santíssim Sagrament  de Mataró, coneguda com de la Minerva, encarregada del culte eucarístic, fou agregada a la primària, establerta a Roma, en el temple de Santa Maria Sopra Minervam, l'any 1614, encara que ja existia abans.

L’advocat mataroní Clorind Boter, administrador de la Minerva, impulsà la construcció de la capella el 1878, encarregant els plànols de la nova capella a l'arquitecte mataroní Emili Cabañes. El projecte, però, no fou definitivament aprovat fins el 1882 i fins el 1884 no s’aprovarien els pressupostos. La capella projectada s'havia de construir en els terrenys del Fossar, amb el portal a la plaça i una àmplia comunicació amb la nau de Santa Maria en el lloc on hi havia l'altar del Carme, que es proposà col·locar-lo, a l'altre costat del temple, en el primer tram de l'antiga capella del Sagrament.

La capella del Sagrament fou construïda dins l'estil neoromànic de característiques bizantines. La capella del Sagrament és d'una sola nau. Tres arcs sobre pilastres suporten la volta i la teulada; a la capçalera, un altre arc emmarca l'absis semicircular amb volta esfèrica i als costats dues portes comuniquen amb la sagristia i l'escala d'accés a la teulada. En el tram central un arc dona pas a la nau de l'església. A la façana, un finestral geminat de mig punt i set ulls de bou per sobre de l'arc donen llum a la capella.

La decoració anà a càrrec del pintor Enric Monserdà. A la capella del Sagrament, hi pintà els cinc grans quadres amb les següents escenes evangèliques: a un costat el primat de Pere, el Calvari i La multiplicació dels pans i els peixos; a l'altre costat el perdó de la pecadora, a la casa de Simó i després del pas a l'església la Resurrecció de Llàtzer, que fou col·locat l'any 1892. A la volta de l'absis, hi pintà La Santíssima Trinitat i un cel estelat. Als quatre angles prop de l'altar hi ha els símbols dels evangelistes, i sobre l'arc que separa la nau de la capella de l'absis nou àngels. Pintà també les llunetes sobre els quadres i uns plafons decoratius perduts els anys 1936-39, que  foren substituïts per unes pintures de Rafael Estrany.

Una làpida recorda els fets: “Aquesta capella per adorar el sagrament, construïda i admirablement ornada, per la generosíssima ofrena de les molt pietoses germanes Carolina i Raimunda de Viñas, els béns de Nicolau Belloch i les almoines de molts fidels cristians... va beneir-la solemnement l’excel·lentíssim i il·lustríssim Sr. Jaume Català i Albosa bisbe d'aquesta diòcesi... el 5è dia abans de les calendes d'agost (28 de juliol) de l'any del senyor 1889”.