El carrer de la Guàrdia encara que existia anteriorment tingué un moment destacat a finals del segle XIX i començaments del XX que es plasma a l’arquitectura d’alguns dels seus edificis o en les remodelacions portades a terme sobre d’altres d’anteriors.
Ca n’Axandri és una casa originària de finals del segle XIX i principis del XX. A la reixa sobre la porta hi ha la data de 1887.És una casa d'estructura rectangular de tres plantes composta per dos cossos i per un pati a ponent. Presenta façana arrebossada i originalment tenia pintures i esgrafiats dels quals en queden alguns vestigis. Can Camilo Comellas és un edifici de quatre plantes, entre mitgeres, cobert amb teulada plana. Aquest edifici pertanyia a la família Torrellas, terratinents molt rics de la vila. Tanmateix es van arruïnar i van acabar marxant del poble, passant la casa a mans del senyor Capdevila-Mas. Tot el conjunt està impregnat pel classicisme, observable en pilastres rematades per capitells amb fulles d’acant. Al cos central sobresurt especialment la sumptuosa tribuna en la qual cal destacar tres elements: les tres grans i poderoses mènsules de tall vegetal que sustenten la pesant tribuna, una robusta balustrada de pedra, ornada amb medallons de pedra lobulats, i les esveltes i fines columnes rematades per uns capitells de temàtica vegetal i de base octogonal dels quals arrenquen uns esplèndids arcs ogivals.
Can Gich és una antiga masia que ja existia al segle XIV i, entre els segles XVI i XIX, fou coneguda amb el nom de mas Rabassa o mas de la Torre. La torre de defensa quadrangular i la garita daten del segle XVII, època en què les incursions de la pirateria del Mediterrani van difondre construccions defensives de tota classe en bona part de la costa catalana. La torre presenta un sobrealçament en maó posterior. La garita de vigilància de la cantonada, estava recoberta de ceràmica pintada, acolorida i amb decoració geomètrica, de la qual només en resten algunes peces a la part superior de la cupuleta. A la base hi ha una gran base circular de pedra amb una inscripció relativa a la seva datació i al seu propietari. Es pot llegir IAUMA · RABASA · ME FECIT 16(...).
Can Ramonet o la Pastisseria Tomàs és una casa originària de finals del segle XVIII reformada amplament a principis del segle XX. Destaquen els plafons ceràmics obra de Joan Baptista Guivernau i Sans, especialista en ceràmiques, plats i rajoles tradicionals catalanes dels anys 60 del segle XX. Els plafons ceràmics pintats estan relacionats amb les obertures.
A les finestres trobem uns emmarcaments amb motius vegetals i figuratius a la part superior central. La iconografia, d’inspiració clàssica, mostra parelles de "venus" estereotipades amb atributs i productes de la pastisseria que decoren un paisatge, un vaixell i un globus aerostàtic. Sobre una porta hi ha un altre plafó on els personatges ballen una sardana en plena natura. Apareix l'escut familiar dels Tomàs, una senyera catalana i la signatura del ceramista.
La data 1845 inscrita entre garlandes en un dels seus portals o una majòlica del Sagrat Cor són d’altres elements característics de la fesomia d’aquest carrer.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
