Carrer Raval Bisbal de Guissona

És un raval que antigament es trobava fora del perímetre de muralles i en el qual trobem l'antic Convent i l'Església de Sta. Mònica. Es va començar a urbanitzar a finals dels segle XIX; fins aquell moment només havia estat un espai de trànsit on desembocaven els garatges de les cases del C/ Bisbal. Ressegueix el perímetre del nucli per a vianants de Guissona, on es troben la majoria de comerços. En aquest raval trobem molts edificis de principis del segle xx, amb elements clarament modernistes. La majoria de les cases són de tres plantes i generalment molt estretes, amb portals d’angles arrodonits.

Ca la Ventureta (núm.32) és una casa modernista, feta amb pedra i ferro forjat que combina les línies rectes i corbes. Una ampla motllura separa la planta baixa del primer pis i el primer del segon. Un fris de daus separa el segon de les golfes. La porta d’entrada amb treball de forja a la part superior està envoltada per una motllura de pedra treballada, amb mènsula central amb les inicials del propietari, recolzant-se sobre un sòcol de pedra de formes ondulades. Al primer pis hi ha una balconada de línies ondulants i al segon pis un balco semicircular, ambdós amb barana de forja. Les golfes tenen dues grans obertures rectangulars amb fals balcó de barana ovalada entre estructures de pedra.

Ca l'Hortolà (núm.20) alterna franges de pedra arrebossada i franges amb decoració floral. La portalada d’accés respon a una reforma recent. Als dos pisos superiors hi ha un balcó de forja amb una porta balconera rectangular. La golfa, il·luminada per dues obertures hexagonals allargades, presenta un parament amb decoració incisa de motius florals. Una cornisa amb decoració de daus corona l'edifici.

Cal Batista (núm.14) és edifici construït amb pedra i arrebossat a les plantes superiors. El portal d’accés, rectangular, presenta els angles arrodonits i una àmplia motllura; al centre una mènsula amb la inicial "B" i la data "1914". Destaca el treball amb forja del reixat superior de la porta  i de les baranes dels balcons que presenten una motllura esgraonada que incorpora una mènsula central. La golfa presenta dos ulls de bou amb motllura llisa i corona l’edifici una cornisa senzilla.

Cal Coma (núm.18) presenta carreus de pedra amb decoració incisa a la planta baixa. La porta d’accés presenta una motllura llisa de pedra. Als pisos superiors s’obren balcons amb barana de forja i porta balconera rectangular amb una motllura amb dos flors. Dues finestres rectangulars amb motllura llisa airegen la golfa. Entre ambdues hi ha un medalló amb la data de 1920.

Cal Pané (núm.26) és una construcció de pedra arrebossada i pintada de color blanc de planta baixa i dos pisos. Originalment era una construcció barroca remodelada al segle XX sota la influència del noucentisme, com ho indiquen les dates 1772 i 1931 a la motllura de les obertures de balcó de la balconada correguda de forja del primer pis, sustentada sobre 8 mènsules. Presenta dues portes d'accés amb decoració de ferro forjat als lucernaris, una més gran resolta amb un arc escarser i una mènsula decorativa a la clau central, i una més petita rectangular amb un entaulament sostingut per mènsules. Al segon pis trobem dos balcons amb obertura de motllura llisa. Corna l’edifici un ràfec de fusta amb plafons quadrats sustentat per mènsules també de fusta.

Cal Valentí (núm.12) a la planta baixa presenta una obertura d'arc escarser envoltat per grans carreus de pedra. La porta té decoració floral amb forja. La resta del parament és de pedra i està disposat amb franges horitzontals. Al primer i segon pis, balcó amb baranes de forja i obertura de motllura senzilla. A les golfes entre les dues mènsules que sustenten la cornisa s’obre una petita finestra rectangular. En aquests dos pisos el parament és arrebossat i pintat de blanc.

El Convent de Santa Mònica és una construcció impulsada pel bisbe de la Seu, Pau Duran, per a establir l’ordre escolàpia a Guissona, però diferents problemes com la mort del bisbe van fer que no arribessin a establir-s’hi. Passats els sis anys que els havia donat la vila pel seu establiment, el 1651 s’oferí el lloc a l’orde dels agustins descalços de Santa Mònica de Barcelona que el van acceptar. Inicialment tenia com a missió l'atenció de malalts i, des de 1751, l'educació dels joves. Amb la desamortització de 1835 l’ordre agustiniana hagué d’abandonar el lloc i aquest passà a mans particulars, utilitzant-se el convent com a centre escolar, funció que encara manté, actualment regida per les monges dominiques de l’Anunciata.

Entre 1700 i 1745 es bastí l’església. Amb l’exclaustració dels agustins el 1835  el temple fou convertit en garatge, patint algunes mutilacions a la seva arquitectura, com és el cas de la portalada de la qual només es conservà el timpà semicircular amb la data de 1740 i la fornícula.