Casa Beneficiència de Mataró

Originàriament era el convent dels carmelites però la desamortització dels convents portada a terme el 1835 per Mendizábal, els frares van haver d'abandonar-lo i l’edifici conventual va ser destinat a col·legi de les monges concepcionistes. Entre 1892 i 1894, sota la direcció de l’arquitecte Puig i Cadafalch, l’edifici passà a tenir una funció benèfica, passant a anomenar-se la Beneficència.

Es tracta d’un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant molt inclinada i façana construïda d'obra vista. S’hi accedeix per un pati lateral. El maó vist, utilitzat en els arcs de descàrrega i en les franges separadores de les diferents plantes són una de les seves característiques. Les parts més interessant per visitar són la part externa de l’edifici i la que dona al pati.

L'edifici es caracteritza per l'eclecticisme del conjunt i pels elements historicistes i tot i ser una obra del segle XIX  la façana presenta ja unes característiques plenament modernistes. Les finestres estan adornades amb elements decoratius neogòtics i alguna escultura. Són finestrals realitzats seguint el model de les finestres coronelles típiques del gòtic català, no obstant, el frontó triangular tan pronunciat fa pensar en les influències de l'arquitectura flamenca, constants en l'obra de Puig i Cadafalch.

L’edifici, després de la seva funció original, ha tingut diferents usos, essent la seu de la Creu Roja, oficines municipals de Serveis Socials i actualment ocupat pel Patronat Municipal de Cultura de Mataró.