Casal dels Vilalba a la Roca del Vallès

Vilalba, que podria tenir el seus orígens en una vil·la rural d’època romana, apareix citada per primera vegada  a la documentació  quan Teodoric, bisbe de Barcelona consagra i dota l'església de Sant Sadurní (931). Apareix altra vegada citada l’any 996 en una venda de terra feta pels comtes de Barcelona, Ramon i Ermesenda. Després són nombroses les cites que es fan del lloc, moltes referides a la capella de Sant Vicenç de Vilalba ubicada dins la casa. El 1571 la propietat passà a mans del monestir de Montserrat fins la desamortització de 1836. Posteriorment, per subhasta, la propietat passà a mans de Marià Borrell, que transformà l'antic edifici en el casal actual. El 1920 ho comprà Francisco Rivière per regalar-ho a la seva dona, Antònia Manent, en les seves noces de plata.

De la capella romànica original del segle XI no en queden restes. L’actual capella és un edificació d'una nau, coberta amb volta de canó, amb dos arcs torals, absis carrat i altar de fusta policromada. L’edifici conserva alguns elements romànics i gòtics incorporats al casal aixecat a mitjan segle XIX quan passà a mans particulars (restes de l’antiga torre amb espitlleres, antiga porta...). El casal dels Vilalba presenta una planta complexa amb diferents cossos annexes. De les característiques del conjunt cal destacar-ne les galeries d’arcades  dels costats nord i est i un pati tancat per un porxo amb arcs de mig punt, teulada plana i balustrada superior. A la façana, restaurada en el 1951, s'hi conserva una llinda original amb l'anagrama de Crist.