Castell de Bell-lloc de la Roca del Vallès

El Castell de Bell-lloc és un castell termenat, els orígens del qual es remunten al  segle XI (1073) quan a Geribert Guitard, restaurador del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, li van donar el castell de Bell-lloc i la seva capella de Sant Pere. Aleshores els senyors de Bell-lloc esdevingueren castlans del castell pel monestir de Sant Cugat i el 1314 Simó de Bell-lloc en recuperarà la senyoria, que continuaren els seus successors.

L'any 1460, durant la gerra del remences, el castell fou destruït. Entre 1704 i 1706 Ramon de Bell-lloc i Macip (sergent major d'infanteria i tresorer de l'exèrcit de l'Empordà), a qui el rei-arxiduc Carles III concedí el títol de comte, reedificà la torre mestra convertint-la en una capella dedicada a sant Pau. Posteriorment però, el castell fou de nou destruït durant la guerra del Francès i ja no es tornà a reedificar.  El 1836 el castell de Bell-lloc, que constituïa un poble independent amb el seu batlle, va ser agregat a la Roca. Ja en el segle XX, la capella fou restaurada l'any 1941. Els Bell-lloc mantingueren el castell fins l'any 1944, quan la família es va vendre les terres.

Actualment es conserva part de la torre de l'homenatge i diversos panys de mur que permeten intuir un recinte originari de planta quadrangular, disposat al voltant de la torre, de planta circular. Presenta un portal d'accés a la banda de migdia de llinda i brancals de pedra. A la part superior de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega fet de maons i per sobre hi ha un petit òcul bastit amb dos carreus de pedra treballats i, encara més amunt, un plafó inscrit i l'escut dels comtes de Bell-lloc, que alhora tapia una altra obertura circular.

La torre presenta un coronament de merlets esglaonats de maó. Al bell mig de la coberta hi ha un petit campanar quadrat edificat també utilitzant el maó, amb una única obertura de mig punt. L'interior és cobert amb una volta de canó emblanquinada sostinguda damunt d'una cornisa motllurada de pedra, que envolta l'estança exceptuant el portal d'accés, que interiorment és d'arc rebaixat. La planta d'aquesta sala és semicircular i presenta un altar i una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament. La torre està bastida en pedra, maó i morter de calç.

A la banda de tramuntana de la torre es documenten dos panys de mur  bastits amb còdols i pedra desbastada i sense treballar, disposats regularment. A la banda de ponent de la torre es conserven dos petits trams més de muralla bastits en pedra sense treballar disposada en filades, tot lligat amb morter de calç. El pany de mur que toca al camí està atalussat.

Curiositats

En un plafó es llegeix: "Als 12 novembre 1704 se comensa a reedificar esta torra del homenatge del castell de Belloch per feri la capella del Apostol S. Pau, sempre defensor de la casa de Belloch. Posaren la primera pedra los germans D. Ramon Narcis y d. juan pau de Belloch y de Alemany = Descallar. Asistiren Dª Ana de Macip y de Belloch, abia Dº Ramon de Belloch y Macip vescompte de Belloch, pare. Y sos altres fills D. Joseph. Dª Icnocencia y Dª. Ana. Al sò del arpa que tocaba lo D. Francisco Sala mestre dels dits germans. Fini la obra a 11 setembre 1706. Fou benehida a 27 octubre y celebra la primera misa a 28 dels mateixos. D.G."