Castell de la Roca del Vallès

El castell de la Roca, situat al cim d'un turó des d'on domina la vall del riu Mogent i el pas de l'antiga via de tradició romana que travessava el Vallès, malgrat documentar-se el lloc l’any 932 en l’acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca, no es documenta fins el segle XI quan n'era propietari Arnau Mir (1023). Posteriorment passà a Guillem de Muntanyola a qui succeïren els seus fills Renard i Bernard Guillem, ardiaca, els quals tingueren el castell com a feudataris de Berenguer Ramon de Montcada (1084). El segle XII la propietat passà per casament al llinatge dels Bell-lloc. Guilleuma de Bell-lloc el cedí al seu espòs Guillem de Montclús. El 1283 pertanyia a Ramon de Cabrera qui el 1287 el vengué al notari reial Pere Marquès.

Durant el segle XIV la propietat de la fortalesa anà passant de mans entre monarquia i noblesa. El 1336 el noble Francesc Marquès presta homenatge al rei pel castell de la Roca, però uns anys més, adquirí al rei l’absoluta i total jurisdicció sobre el castell, i encara comprà al rei Pere III el mer (jurisdicció criminal) i  el mixt imperi (jurisdicció civil). El 1374, els vassalls aconsegueixen incorporar-se de nou a la corona; vuit anys més tard, el rei tornà a vendre la jurisdicció a Francesc Marquès que la va perdre a favor de Pere Rovira (1392), en no pagar al rei les anualitats que li devia.

Des de 1405 pertanyia a Ramon de Torrelles i de Blanes, el qual va retre homenatge al rei Martí l'Humà com a feudatari seu pel castell de la Roca. Així, doncs, la propietat del castell estigué en mans de la família Torrelles des de començaments del segle XV fins al començament del s XVIII que passà a la comunitat de Santa Maria del Mar de Barcelona. Els Torrelles van iniciar un seguit d’obres de consolidació i restauració del castell.

Entre 1862 i 1949, data en què Antoni Rivière comprà el castell a Joaquim Alomar, la fortalesa passà per diverses mans particulars. A iniciativa del seu nou propietari el 1952 es va restaurar el castell que es trobava en estat ruïnós.

El castell de la Roca, un edifici de planta trapezoïdal, s’adaptava perfectament a la orografia del terreny. El nucli residencial consta d’una gran estança amb finestres coronelles, amb el mur coronat per merlets. Les sales disposen de grans finestrals amb el blasó dels Torrelles esculpit.

L’entrada principal i una potent torre mestra o de l’homenatge s’alcen a la banda occidental. La major part de les construccions que ens han arribat foren bastides o almenys refetes a partir de la segona meitat del segle XV i posteriorment transformades en la restauració portada a terme a mitjan segle XX.