El castell de l’Albi apareix a la documentació des del segle XII, concretament des de l'any 1166, un cop Lleida ja està en mans dels repobladors. En aquest moment el rei Alfons el Cast fa donació del castell a Guillem de Timor qui el va subinfeudar a Ferrer de Llindars i a la seva esposa Ermessenda de la Guàrdia.
No és fins l'any 1342 quan el rei Pere III el Cerimoniós ven la jurisdicció a Sibil·la Pere de l'Albi, família que la manté fins al segle XV quan trobem ja als Perellós com a propietaris. A continuació són titulars els Cardona i Erill-Cardona -ja segle XVI-, els Erill-Desplà –al segle XVII-, els Cartellà-Sabastida-Ardena –al segle XVIII- i els Montoliu –fins l’any 1977 quan van fer donació a l’Ajuntament-.
L’actual edifici és el resultat d’una important intervenció efectuada l’any 2011 que va posar en valor un recinte molt malmès fins aleshores i que conserva petjades de la seva adaptació històrica. A partir d’una planta de perfil trapezoïdal trobem un palau que podem catalogar com a gòtic amb importants modificacions renaixentistes. Una torre, diverses sales i el perímetre emmurallat restaurat són els elements més característiques de la construcció.
Curiositats
El castell durant la primera guerra carlina, va patir diversos saquejos, roba-toris i destruccions per part de les tropes carlines. Foren especialment devastadores les accions que perpetraren el 29 de juliol de 1836 la facció comandada per Agustí Cendrós de la Guàrdia de Prats i la d’Andreu Torres del 8 a 10 de gener de 1838 en què van incendiar el castell. El govern va compensar al baró de l’Albi amb 231.624 rals pels saquejos i destruccions de la primera guerra carlina. Uns anys més tard, segons Pascual Madoz (1845) el castell feia de presó i a l’any 1920 en què fou visitat per l’explorador J. Ruy Fernández (1920) presentava un estat de ruïna avançada, però que deixava entreveure la seva passada opulència.
*foto**foto*
Text: Miró Bernat, Ramon; Gallart i Fernàndez, Josep; Piñol Cerro, Isidre. «Albi a principis del segle XIX segons la "Descripción sucinta Histórico-topogràfica del término y villa" del cirurgià Ramon Solà Gaya». Trobades d’estudiosos de les Garrigues, [en línia], 2012, p. 63-81, https://raco.cat/index.php/TrobadesGarrigues/article/view/365165
