Ajuntament de Santa Margarida de Montbui
Ctra. de Valls, 57
08710
Tel: 93 803 47 35
Del castell de Montbui avui es conserva bàsicament una torre, un gran edifici de base rectangular amb els angles exteriors arrodonits; també són visibles alguns testimonis de la muralla perimetral. Els paraments dels murs de la torre són molt irregulars i destaquen algunes filades d’opus spicatum. És un edifici que podem catalogar de pre-romànic i datable al segle X. És un exemple de com les estructures militars eliminaven els angles rectes tot buscant resoldre el problema de la manca de seguretat que els angles vius de les parets comportaven. Tot i així encara no dominaven les tècniques constructives i no construïen fortificacions circulars pròpies ja dels segles XI i XII. Aquest poc domini de la tècnica es corrobora amb l’utilització de pedra sense treballar, petits blocs de pedra únicament desbastats i units amb morter de calç.
Les filades de la part superior possiblement corresponent a una remodelació o ampliació posterior ja que el tipus de pedra i la tècnica de construcció és de millor qualitat. La porta original o poterna d’entrada es conserva a mitja alçada, a la qual s’hi accedia amb estructures de fusta. La porta actual a nivell del terra, és una obertura efectuada amb posterioritat.
Curiositats
| Conta la llegenda que en el moment de construcció del castell de la Tossa hi hagué una gran sequera. Fou tanta la necessitat d’aigua que per fer el morter, es va utilitzar vi en compte d’aigua. Es diu que avui encara es conserva una certa tonalitat marronosa als murs, testimoni perenne d’aquest fet. El cert és que aquesta llegenda és pot contrastar amb els fets històrics. En època del bisbe de Vic Fruià (972-993) es va iniciar la construcció del castell de Montbui. Malauradament les obres quedaren interrompudes ja que la zona que avui coneixem com la conca d’Òdena va patir una gran sequera vers l’any 990, sequera que va obligar als repobladors a emigrar cap a la zona de Tolosa de Llenguadoc, territori del qual possiblement procedien. No fou fins l’any 1023 quan amb el bisbe Oliba es van reanudar les obres. *foto**foto**foto* |
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
