El castell d’Òdena apareix documentat per primera vegada l’any 957, citat com Kastromuro Odena , és a dir, castell murallat d’Òdena. La possessió inicial del castell va correspondre al llinatge dels Òdena, amb possessions arreu de la comarca i en d’altres indrets del país. Protagonistes de les violències feudals dels segles XII i XIII, els Òdena van vendre el castell als Cardona; a partir d’aquest moment el senyoriu odenenc canvia en diverses ocasions de propietari, oscil·lant entre els comtes de Barcelona i la casa de Cardona; els seus successors, els Medinaceli, hi van mantenir el poder fins a la fi dels senyorius feudals al segle XIX.
Del recinte emmurallat només resta un gran baluard poligonal i una petita part de la muralla perimètrica. La torre de defensa està construïda de grosses parets, amb un perímetre exterior d’onze cares que oscil·len entre 225 cm i 240 cm a la base i 205 i 225 cm. a la part superior; els paraments de les façanes, que conserven part de l’arrebossat original, són lleugerament inclinats.
El perfil interior és circular de 300 cm de diàmetre i s’hi accedeix a través d’una porta, situada a uns 350 cm d’alçada, mitjançant una escala mòbil que podia ser retirada en cas de perill.
La torre estava subdividida en quatre nivells. L’inferior, destinat a cisterna o aljub, estava cobert amb volta; des del primer pis, el qual coincideix amb la poterna i que estava cobert possiblement amb un empostissat de fusta, s’accedia per una escala de cargol a un pis intermedi i des d’aquest a la terrassa superior que descansava sobre una volta de pedra que alhora feia les funcions del paviment del terrat.
La torre, datada per la seva estructura i característiques entre un període que oscil·la entre els segles XI i XIII, es va conservar gairebé intacta fins a l’època de Ferran VII, en què es va esfonçar el terç superior i tots els compartiments interiors; una part dels carreus de l’edificació foren aprofitats per les construccions civils de l’entorn.
En l’actualitat la torre, després de la restauració de 1986 efectuada sota la direcció de M. Abelló i E. Solsona, disposa de dos únics compartiments, separats per una volta de formigó, al centre de la qual s’ha conservat el brocal de la cisterna original; des de la poterna d’entrada fins aquest paviment hi ha un desnivell salvat per tres graons de pedra. A partir d’aquí s’accedeix a la part superior, un mirador, a partir d’una escala amb graons de ferro adossada a la paret.
Curiositats
Les pedreres de guix d'Òdena
*foto*
PODEU VISITAR-LES VIRTUALMENT EN 360º
Fins fa poques dècades, el recinte del castell enquibia el nucli antic de la població: església, casa consistorial i les escoles. L’explotació de la pedra de guix a partir de 1943, va provocar la desaparició de gran part del recinte fortificat i de gran part de les edificacions que s’alçaven dins la muralla.
*foto**foto**foto*
