Documentat des del segle X com un límit del proper castell de Miralles. De l’edifici original avui es conserva una singular torre poligonal de sis costats, catalogada com a bé cultural d’interès nacional. Dues de les cares tenen tendència a corbar-se i estan construïdes amb tècnica i carreus més petits i irregulars, diferents a la resta, situats a la banda sud, ben caironats i regulars. Al seu entorn es va construir un gran casal que inicialment va aprofitar-se com a recinte fortificat. Avui en dia, després d’un acurat procés de restauració, s’ha convertit en un acollidor espai destinat a la restauració.
Curiositats
*foto*
Les cares de la torre d’Orpí, que tenen una tendència a fer-se circulars i que estan aixecades amb pedra petita i irregular corresponen a un període anterior al de les parets poligonals i ben treballades que ja es poden catalogar gairebé com a gòtiques. D’aquest darrer període a la comarca de l’Anoia trobem altres exemples com la torre poligonal del castell d’Òdena, una torre albarrana del castell de Castellfollit de Riubregós o la torre de Claramunt, així com el castell de Calaf també de planta poligonal. A mesura que transcorrien els segles les tècniques constructives emprades eren més sofisticades. Inicialment trobem edificis construïts amb influències musulmanes fets amb parets de tàpia, després ja trobem torres i edificis militars aixecats amb pedres irregulars i sense diferenciar clarament els angles, posteriorment apareixen ja les torres de planta rectangular i circular en les quals el domini de la pedra ja és notori, per culminar aquest procés evolutiu de la construcció medieval a l’Anoia amb edificis amb angles rectes i planta poligonal que constaten un esforç addicional dels picapedrers que havien d’esmerçar més temps i més treball.
*foto*
Informació de visita
Visita exterior i lliure.
Si es desitja veure l’interior de la torre cal sol·licitar autorització a l’annex Restaurant Castell d’Orpí.
