Castellnou de Llinars del Vallès

En substitució del Castell Vell o castell del Far, centre de la baronia de Llinars, que havia estat ensorrat un segle abans pel terratrèmol de 1448, entre 1548 i 1558 Rimbau IV de Corbera-Santcliment, baró de Llinars, feu edificar el Castell Nou, dins d'una concepció renaixentista de palau residencial, sense oblidar l'aspecte defensiu, concretat en petits baluards i en unes torrelles o torricons angulars situats als angles. Aquestes obres de fortificació foren suprimides arran de les guerres dels segles XVIII i XIX, i només en resten els baluards de la part N.

El Castellnou de Llinars, en un petit turó enjardinat que presideix el poble, en un costat de la carretera de Sant Celoni a Cardedeu, és una casa forta de planta quadrada, organitzada a l’entorn d’un pati. La façana presenta un gran portal adovellat, damunt del qual hi ha un entaulament que conté l'escut dels Corbera amb cinc corbs sostingut per dos lleons rampants. S’accedeix al pati per un vestíbul al fons del qual s’obren diferents estances. 

A la dreta del pati s'obre una galeria o llotja amb una arcuació amb columnes toscanes, que condueix a la part noble de la casa. Al pis de sobre, presenta un arc central rebaixat, flanquejat per dos arcs de mig punt, i, al segon pis, sis arcs lleument apuntats. 

La sala noble, de dues plantes d'alçada, presenta un magnífic enteixinat amb 234 cassetons quadrats, decorat amb motllures, dents, arquets i cordó,  i un fris pintat al tremp de temàtica profana, que consta de 32 ovals emmarcats. Els sis ovals del mur de ponent inclouen els escuts de llinatges emparentats amb els Corbera, l'escut dels quals és a sota el fris, voltat de llorer. Els 26 ovals restants representen els dotze mesos de l'any, amb el seu nom escrit en català i el seu signe zodiacal; set planetes amb els seus signes astrològics; i les set virtuts -les teologals i les cardinals- acompanyades de textos sagrats en llatí, que hi fan al·lusió.