Castellvell de Llinars del Vallès

El castell termenat del Far, anomenat posteriorment Castellvell del Far o Castellvell deLlinars, es troba a 401 m d'altitud, prop de Can Bordoi i bastit cap el segle IX o X sobre ruïnes ibèriques i romanes. La primera notícia documental és de l'any 1023. El 1041 era propietat de Gombau de Besora, infeudat pels comtes de Barcelona. Després de la mort de Gombau de Besora el varen infeudar als vescomtes de Barcelona i als Castellvell (1070-1111). 

Des del 1180 està documentat el primer llinatge conegut cel castell, la família Far o Desfar. Aquest llinatge es resistí a transferir l’església de sant Andreu del Far a la seu de Barcelona juntament amb les de Sant Sadurní de Collsabadell i  de Sant Joan Sanata, encara que a finals del segle XII hi hagué de renunciar.

Al segle XII es portaren a terme reformes i ampliacions al Castell Vell i s’aixecà la torre principal de la fortalesa, de planta rectangular. Pel casament de la filla de Riambau Desfar, senyor del castell, amb Romeu de Corbera, membre d'un llinatge ric i prestigiós, la baronia de Llinars va passar al patrimoni dels Corbera l’any 1302. Els Corbera cap al 1335 van edificar la capella de Santa Maria del Castell del Far, depenent de Sant Cristòfol. El terratrèmol del 24 de maig de 1448 esfondrà les estructures del castell i els Corbera traslladaren a la seva residència en una casa del poble, prop de l’església de Santa Maria de Llinars,  el centre administratiu de la baronia.

L’interès d’aquest castell podria residir en la possibilitat que es tractés d'un castell dels càtars, segons indiquen l’anàlisi de diversos elements arquitectònics i de les troballes arqueològiques. En fer excavacions, aparegué l'antiga estructura envoltada de fossats, que ara es troba al descobert, consolidada i visible. De l'excavació se'n llegeix un traçat oval en el fossat excavat a la roca. En el sector N hi ha restes del talús d'una antiga torre prismàtica i d'una torre rodona a l'angle Nord-est. També queden restes d'una torre quadrada del segle XIV. A la zona central s'aprecia una torre rectangular que originàriament devia estar oberta i que posteriorment es va convertir en cisterna. A l'Est hi ha una escala a la que s'accedia damunt de la volta. Al sud-est hi ha les restes de dos absis de les capelles preromànica i romànica. Entre les runes aparegué una gran quantitat de ceràmica dels segles XIII-XV, alguna  amb l'escut dels Corbera.