Cingles i entorn natural de Riells del Fai

La població de Riells del Fai es troba resguardada pels Cingles de Bertí, conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana amb una longitud de 13,5 km i una cota màxima de 857 m i que separen l’altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. La cinglera abasta a més del municipi de Bigues i Riells, els de Sant Quirze Safaja, també al Moianès, i el de Sant Martí de Centelles, a la comarca d’Osona.

Els cingles reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí ubicada a la  seva part central. Els cingles de Bertí fan de divisòria natural dels termes municipals de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells (Moianès), fins que arriben al nord-oest de Puiggraciós, on torcen en angle recte cap al nord i van a morir, a l'extrem nord, en el terme de Sant Martí de Centelles (Osona).

Als seus peus, hi abunden els gorgs, les gorges i les balmes, com les Coves de Sant Miquel. Alguns salts d'aigua i rierols formen valls força tancades, com la ja esmentada Vall de Sant Miquel, i són especialment interessants pel seu paisatge i l'abundant vegetació, com el Sot del Bac i els Sots Feréstecs, font d'inspiració de la novel·la modernista homònima de Raimon Casellas.

El 1856, després d’haver visitat el lloc, Víctor Balaguer va ser l’encarregat de divulgar entre els seus contemporanis el mite del paradís de Sant Miquel del Fai. Embadalit per aquell paisatge de coves, monestir i casacades i amb la mentalitat romàntica pròpia de l’època, va publicar un pompós article titulat Una expedició a Sant Miquel del Fai. Així, a partir de aquest moment, tot català que es preués havia de procurar anar, a més de Montserrat, a Sant Miquel del Fai.