En el decurs de les obres de construcció de l’actual catedral el claustre original gòtic (XIV) fou desmontat i les seves pedres numerades. Així va canviar de situació i es convertí a partir de 1802, en un recinte en el qual es constaten cinc grans finestrals d’arcs ogivals o apuntats a cada galeria. Els calats resten apoiats sobre tres columnes. Al seu entorn s’han situat els sarcòfags de diversos personatges vinculats a la catedral: l’artista Josep M. Sert , els arqueòlegs Josep Gudiol i Dr. Eduard Junyent , el músic Lluís Romeu i els canonges Jaume Collell i Jaume Ripoll . Al pati central s’alça el monument funerari de Jaume Balmes , obra de Josep Bover , que fou traslladat del cementiri de Vic a aquest emplaçament el 1865.
Van sobrar diverses arcades originals que es situaren, juntament amb altres de noves, a l’exterior, mirant al riu Mèder, en un espai clos per l’antiga reixa del presbiteri de la catedral que limita amb la Rambla del Bisbat.
Des del claustre es pot accedir per una porta flanquejada per dues finestres amb arcs apuntats, a la Sala Capitular , lloc on es reunia el Capítol de la catedral , que disposa d’un volta octogonal apoiada sobre trompes i a la capella de l’Esperit Sant , situada a la capçalera d’aquest espai.
També des d’un dels extrems del claustre es pot accedir a la Capella de la Mare de Déu de la Rodona, construïda el 1806 també per Moretó , que conserva els retaules barrocs de l’antiga església de planta circular de Santa Maria de la Rodona, emplaçada inicialment davant de la catedral i actualment totalment desapareguda, dedicats el primer, datat el 1698, als set goigs de la Verge, amb la imatge de la Mare de Déu i, el segon del 1723, a Santa Anna, a la Verge, i a les santes Caterina d’Alexandria i Santa Maria Magdalena.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
