Oficina de Turisme Horta de Sant Joan
C/ Pintor Picasso núm. 18
43596
Tel: 977 435 043
El Convent de la Mare de Déu dels Àngels, avui conegut pel nom de Convent de Sant Salvador, en record de la seva estada entre 1547 i 1549, probablement correspongui a l’establiment al segle XIII de la comanda templera d’Horta. De finals d’aquest segle són les primeres referències documentals de l’església de Santa Maria d’Horta. El convent dels templers devia passar a mans de l'ordre de l'Hospital el 1317, el qual el conservà fins al segle XVI. Després d'un primer intent dels franciscans d'establir-s'hi a principi del segle XVI, el 1547 hi anà a viure una comunitat de conventuals observants i el 1576 una de franciscans recol·lectes. Aquesta comunitat hi restà fins a l'exclaustració de 1835, moment en que començà el declivi del conjunt monacal. Actualment el convent és lloc de culte i pelegrinatge, i en els darrers anys han estat restaurats els dos altars barrocs, així com les dependències que acullen les sales d'exposicions.
Les estances de l'antic convent i el claustre renaixentista, construït al tombar del segle XVI, s’estenien a la dreta de l’església. Durant el segle XVII i el segle XVIII es va ampliar el sector del convent. Es van construir, a més, la majoria de capelles laterals del temple, entre les quals destaca la de sant Salvador, de pla central i coberta amb cúpula. El claustre constava en principi de dos pisos, dels quals només se'n conserva l'arqueria inferior d’arcs carpanells sobre columnes toscanes de fust llis, amb capitell d'àbac motllurat i amb base sobre plint quadrat. Presenta pilastres a les cantoneres.
L' edifici gòtic de l’església, aixecat durant el domini templer de la zona, presenta una sola nau reforçada amb contraforts laterals i coberta d'una armadura de cabirons i teula que descansa sobre arcs de diafragma i la capçalera forma un absis semicircular que segueix la tradició romànica, amb una gran finestra i contraforts verticals, mènsules i ornaments que es repeteixen als murs laterals. La seva coberta amb volta de creueria denota una cronologia tardana dins el romànic. Estem, doncs, davant del millor exemple d'arquitectura religiosa templera a Catalunya.
Una falsa volta del segle XVIII impedeix veure l’entramat de bigues de la coberta que suportaven els arcs de diafragma. Els arcs descansen sobre columnes de base sisavada adossades amb capitells decorats per motius geomètrics. En un dels costats de la nau hi ha un seguit de capelles d'estil barroc. Als peus hi ha un cor, just al damunt de l'entrada. La capella barroca de sant Salvador, a l'entrada de l'església al costat esquerre, és de planta quadrada amb una cornisa que descansa damunt d'arcs torals i petxines i coronada amb un cupulí o petit cimbori. L'altar principal és dedicat a la Verge dels Àngels.
Quan l’església passà a l’Orde de l’Hospital de Jerusalem al segle XIV, la nau del primer edifici va ser prolongada pel sector dels peus amb un cor elevat, una galilea porticada i es va obrir l'actual porta principal. La porta de l'església és un pòrtic amb portalada d'arc apuntat i brancals força amples, amb dotze arquivoltes en degradació motllurades, columnes de fust cilíndric i capitells de decoració vegetal que formen una línia d'impostes seguida.
El cos format pel cor i l'atri van ser construïts durant la influència de l'ordre dels hospitalers, encara que seguint les directrius constructives del temple; és per aquest fet que s'hi veu una simbiosi entre els materials i el tractament de les construccions d'ambdues èpoques. Sembla que la porta d'accés al temple durant l'època templera és la que dona al claustre. L’element més destacat el constitueixen la porta d'entrada i el porxo, al qual s’accedeix per una llarga escalinata.
A sota dels arcs laterals de la galilea hi ha uns ampits de pedra amb restes d’osseres i sepulcres, dels quals un és clavat a la dreta de la porta i decorat amb escuts relacionats amb el gremi de constructors. És probable que hagués contingut les restes de Bernat d'Alguaire, mestre picapedrer, fill d'Horta, que va projectar i dirigir l'obra de la catedral de Tortosa. Destaquen les làpides a l'atri i pòrtic de l'església. Es tracta de baixos relleus.
L'atri és de planta quadrada amb tres façanes, ocupant la quarta el pòrtic que dona accés a l'església. La façana principal té una sola obertura amb arc apuntat de grans mesures, mentre que a les laterals n'hi ha dues, també amb arc apuntat i separades pel contrafort i l'arc de diafragma interior que parteix la cobertura en dues parts iguals. A la obertura de la façana lateral sud s’hi troba la porta que dona accés al convent
