D.- Asil Vilallonga de Figueres

Impulsat i finançat per l'industrial del ferro Marià Vilallonga Gipuló (Figueres, 1813-1897) -vinculat familiarment i empresarialment als grans industrials siderúrgics i financers bascos Ybarra- la construcció de l'Asil Vilallonga s'ha de contextualitzar en el renovat impuls que varen rebre a tot l'Estat i també a Figueres les institucions de beneficència i ensenyament religiós amb l'inici de la Restauració monàrquica de 1876.

Bastit sobre les restes de l'antic convent dels monjos benedictins de Sant Pere de Roda -que havia estat desamortitzat l'any 1833, i partit en dues parts gairebé simètriques amb l'obertura de la nova carretera de Roses l'any 1854-es va construir en dues fases: una primera l'any 1877 -que consistí en la reforma de l'antiga església del convent per convertir-la en la capella dels Desemparats i la construcció de la gran façana aixecada com un llenç sobreposat a les restes del convent per conformar la nova alineació de la carretera, i una segona fase -l'any 1884-- en la qual es reformà l'antic i mig construït palau de l'Abad per convertir-lo en l'ala oest de l'Asil i accés principal al recinte.

Fou construït pel mestre d'obres Joan Papell Llenas, mestre d'obres a partir d'un projecte de l'arquitecte Lluís Alcalà.