Devallament o Santíssim Misteri de l'església del monestir de Sant Joan de les Abadesses ***

El Davallament de Sant Joan de les Abadesses o Santíssim Misteri, que actualment es troba a l'absis central de l'església de l'antic monestir de Sant Joan de les Abadesses, al mateix lloc per al qual va ser realitzat, és un grup escultòric del segle XIII que representa el Davallament de la Creu. Es data l'any 1251, quan va ser consagrat mitjançant la col·locació d'unes relíquies al cap i a les espatlles de la imatge de Crist. El seu promotor va ser un laic anomenat Dolcet. També hi va participar un canonge del monestir anomenat Ripoll Tarascó.

La denominació de Santíssim Misteri es va difondre a partir de 1426 quan es va trobar una hòstia incorrupta entre les relíquies amagades a l'interior del cap de Jesús. A partir d'aleshores va gaudir d'una gran devoció popular. Arran de la Guerra Civil va resultar malmès. La figura del bon lladre (Dimes) va quedar destruïda i va ser feta de nou l'any 1952 per l'escultor Pere Jou basant-se en fotografies de l'original.

El conjunt consta de set figures i representa el Davallament de la Creu, és a dir, com Jesús va ser desclavat de la creu per a ser enterrat, un cop mort. La figura central representa Jesús a la creu. El seu braç dret ja ha estat desclavat. Al front de Jesús s'hi pot veure una petita tapa que era la del reliquiari on es va trobar la hòstia incorrupta l'any 1426. A l'espatlla de Jesús hi havia una altra cavitat que també va servir com a reliquier.

Als costats de Jesús, disposats a baixar-lo de la creu, es troben Nicodem i Josep d'Arimatea. Als costats d'aquests hi ha Maria, la mare de Jesús, amb els braços estesos, i Joan Evangelista, amb un llibre que l'identifica. Tanquen la composició les figures dels dos lladres que van ser crucificats juntament amb Jesús, Dimes (el bon lladre, a la dreta de Jesús) i Gestes. La presència de Dimes i Gestes en aquest tipus de representacions escultòriques no és gaire habitual i sembla una particularitat dels davallaments romànics catalans, ja que també es troben al Davallament d'Erill la Vall.

El Davallament de Sant Joan de les Abadesses és probablement el més tardà entre els davallaments romànics catalans. El seu estil és diferent que el de la resta de grups del davallament coneguts a Catalunya, denotant un tractament més naturalista de les figures que permet considerar-lo entre els exponents de la fase de transició entre romànic i gòtic. És, en qualsevol cas, un dels més destacats exemples d'escultura medieval en fusta tallada i de la representació escultòrica del davallament de la creu.